Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

El temps es torba, però ho acaba fent.

miralles | 22 Juny, 2007 14:07 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Cimera UE

El 20 de febrer de 2005 és una data que record força bé. Aquell dia a l'Estat espanyol es va fer un referèndum no vinculant sobre la Constitució europea. Feia pocs dies que havia fet els 18 anys i, per tant, vaig poder exercir el meu dret a vot per primer cop.

Hi havia bastanta expectació per la Constitució, almenys pels cercles per on em movia aleshores. Em vaig informar bé, vaig llegir-me tot el text i vaig escoltar diverses veus a favor i en contra. Finalment, pocs dies abans del 20, em vaig decantar pel no. El meu va ser un no catalanista i molt progre, però no me'n pened gens ni mica: tornaria a votar no infinites vegades. Una Constitució que ni tan sols té aquest nom, que en drets individuals està fins i tot més endarrerida que la Constitució espanyola, que reconeix el dret a la secessió dels pobles que la conformen, que autoritza el reestabliment la pena de mort en determinats supòsits o que estableix uns mecanismes de decisió complicadíssims que a llarg termini paralitzarien el funcionament de la Unió entre d'altres coses, no és bona ni per Balears, ni per Catalunya, ni per Espanya, ni per Europa.

Aquell dia, com no podia ser d'altra manera, va guanyar el sí per aplastant majoria: 76,7% vots a favor i 17,2% en contra. Les Corts espanyoles varen ser moralment autoritzades a aprovar-lo. Estava cantat si tenim en compte que els dos grans partits es van posar d'acord per demanar el sí i les campanyes publicitàries que només deien vida i miracles del text però, malgrat tot, aquell dia va anar succeït d'una sèrie de mals resultats als Països Baixos i, sobretot, a França (pedra angular del projecte europeu juntament amb Alemanya), que van paralitzar el procés constituent. Els motius esgrimits majoritàriament eren els mateixos que els nostres, encara que també hi havia una minoria de gent d'extrema-dreta i antieuropea. Llavors per Brussel·les varen venir les deseperacions i prediccions apocal·líptiques: que si el 2011 la Unió desapareixeria, que si no hi havia cap més sortida, etc.

Evidentment no ha estat així i ha passat el que es demanava: que els polítics europeus s'han assegut per a revisar un text que necessita ser més simple i europeista enlloc d'estatalista. És per això que he rebut amb satisfacció la cimera que s'està fent a Brussel·les de la mà d'Angela Merkel, l'única política europea que ha sabut veure que es necessitava un canvi.

Tanmateix val a dir que això només era una batalla, ara toca guanyar la guerra. Encara és una mica prest per a saber el desenllaç de la història, però a jutjar per les propostes que s'han fet, les baralles entre estats i els líders europeus actuals (els mateixos que avalaven el projecte anterior i encara no han reconegut la seva invalidesa) crec que encara queda molt per construïr a Europa.

Món | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb