Reflexions mediterrànies

Quan he vist aquest títol: "No aprenen" (millor "no n'aprenen"), m'he pensat que parlava del psm!!
Sense més comentaris.

Gràcies per la sugerència. El títol ja està corregit.

Molt bona la indirecta del PSM, però encara tenc dubtes de si l'he d'enviar a costureta o no.

De res. I, a tu, gràcies per seguir el suggeriment. Els pronoms no moriran mai!

I no només això. Si et fixes a l'edició d'avui (dilluns) d'El Mundo, l'arruix contra UM és espectacular... tan pel que fa al PP com pel que fa a la pròpia editorial del diari.

Tal volta el PP és tan sadomassoquista que el que vol és això: tancar-se les portes i cremar els pocs ponts que té. Bé, que tenia.

Salut

Los druidas del PSM
MATÍAS VALLÉS
La mayor audacia del Bloc estriba en haber consolidado un pacto con el PSM. Antich no ingresará en los anales por cerrar un trato con UM, sino por haber integrado al partido nacionalista con piscina, cuyas rabietas pueriles tanto nos recuerdan al odioso Fernando Alonso. En el primer pacto de progreso, la Unió de Pagesos, la Obra Cultural y el Gob tuvieron que personarse en el Parlament, para vigilar que los diputados del pésame cumplieran lo acordado. Conviene que hoy vuelvan a apostarse en la cámara. Armados.

Hay que remarcar en honor del PSM que, de haber sido por su nomenklatura, Matas nunca hubiera llegado al Consolat, porque Balears estaría todavía presidida por Gabriel Cañellas, que los apacentaba como a sus hijos. A ese partido, la ausencia de la derecha paterna le da más miedo que su gobierno. Necesita perder, para reconciliarse con sus esencias lacrimógenas. Son los adolescentes gimoteadores de la tercera edad. Durante unos días, llegué a pensar que Biel Barceló modernizaría las telarañas soviéticas de su formación. Agradezcamos al secretario general -sargento, más bien- su énfasis por confirmar que sólo es un títere de los druidas petrificados que hundieron sus siglas. No son diferentes, sólo son más jóvenes.

Me gusta enseñar las cartas, por lo que reconozco que el 27-M supe que escribiría este artículo. La IB3 que cocinaba Pere Sampol era peor que la de María Umbert, si ello fuera posible. Por algo Matas homenajeó a ese diputado extensa y cínicamente, en el último debate del estado de la comunidad. El partido anfibio debió quedarse con Cultura, para que otro de sus jerarcas se fotografíe junto al catalanista Woody Allen. Celebremos que el último cuarto de siglo nos haya gobernado el PP en su machismo original, y no en la versión adulterada de los druidas del PSM. Si creen que exagero, pregunten por ahí. No a los historiadores de pasta de boniato, que falsifican la realidad para adaptarla a esas siglas, sino a quienes se han desenganchado de la secta.

Arrencada de cavall i aturada d’ase
No solament és legítim, sinó que els votants no entendrien que els seus representants no lluitassin per la major quota de poder ni per afegir al projecte comú de govern la major quantitat de propostes programàtiques. Per això, ha fet bé el Bloc de no conformar-se a asseure’s a taula a menjar el menú que els havien preparat el PSIB i UM. No hi haurà cap dels seus votants que els retregui el fons del pacte. Ara bé, de les formes... No he parlat amb ningú que no s’escabellàs de veure com ha actuat el PSM en la negociació. No s’entén la necessitat d’avançar a la premsa les intencions, amenaces incloses, que els negociadors durien a la taula. Aquesta vegada, no. Bastà l’experiència del 99 per a quedar sadolls d’escenificacions de desunió. Tots sabem que són diferents i diversos els partits que han de governar, que cada un té programa i afiliats a col·locar i, cosa que és més important, necessitat de no semblar vençuts abans de començar la legislatura. Però bastava veure l’enravenada dels altaveus de la dreta per saber que no s’estava fent bé. Si al PSM li agrada veure’s afalagats per aquells que representen tot el contrari del que ells diuen representar, s’ho haurien de fer mirar. Si no saben que tots els votants que veim amb bon ulls enviar el PP a l’oposició, exigim tenir un govern que s’assembli a un vaixell en lloc d’una cafetera, amb totes les sensibilitats i enfrontaments que es vulguin però sense estendre la roba bruta als aires dels adversaris, és que no han entès res. Aquesta vegada hi ha la sensació que la segona oportunitat no es pot perdre per quedar bé davant dels propis. No hi ha propis o no hi ha govern.
Ho dic amb tristor, decebut. La imatge que s’ha donat no és la que aquesta vegada voldríem. És més, caldria fer anàlisi de per quins motius s’han perdut vots a les darreres convocatòries. Es veuria que, entre d’altres arguments, no ha disminuït la quantitat de ciutadans que creuen necessari que el PSOE no estigui sol a l’esquerra però demanden que tots els que pugin a un cotxe oficial actuïn com a governants i no com a opositors vocacionals. La credibilitat dels futurs governants perd cotització com més es visualitza que per aconseguir el que han pactat no feia falta tanta embranzida, i que s’hauria pogut arribar allà mateix sense que el públic s’assabentàs de quines eren les armes amb què amenaçaven ni de com el Bloc grinyolava entre els diferents partits a causa d’aquesta posada en escena. La popular dita: arrancada de cavall i aturada d’ase, resumiria el que molts pensam d’aquesta actuació. I no és bo per als que han provocat aquest pensament ni, tampoc, per a les expectatives d’un govern que entre els seus valors afegits comptava amb la il·lusió de l’electorat. Si aquesta actuació ha estat única o la tònica del que ens espera, no ho sé, però estic segur que ja ara han donat excessiu peixet als que tot ho emputen i que, atesa la manca de sous oficials que preveuen rebre aquests quatre anys, tenen sobrat temps de recordar i recordar-nos que no és això, companys, no és això.
Ferran Aguiló.

Jo no els hi donaria idees. Que espavilin. Trevelant aprenen a caminar. I ja són ben peluts. Millor que segueixin així, manipulant, mentint, prenguent-nos per beneits, mentre estiguin a l'oposició.

Branca, també ho havia pensat això. Tanmateix he volgut escriure aquest article perquè vegin que no som tan dolents. És més, som millors.