Reflexions mediterrànies

N'hi han que toquen moltes tecles, però la seva trajectòria personal avala el seu pensament.

Per exemple, en López Crespí escriu a El Mundo (qui ho diria), però difícilment se li pot retreure res a aquest home, per no dir res de res. Sempre el llegeixo amb gust.
En canvi, en Miquel Segura escriu al UH amb opinadors de tota mena, i per a mi és un impresentable que falta a tothom. Em posa de mala llet al llegir-lo.

I na Mari Pau? a la segona línia del UH, passo. Avorreix, divaga, passa per allà.

De vegades, donam massa espai a coses que no en mereixen

na M. de la Pau s'ha quedat sense conselleria, sense acta de diputada i previsiblement sense programa a IB3, o ara anirà a tocar a la porta dels socialistes perquè li deixin seguir amb les seves entrevistes?

Bé, jo no ho puc saber amb certesa, però crec que a na Maria de la Pau se li ha acabat això de sortir amb diferents partits polítics. Per tant, ja pot tocar a les portes del PSOE tant com vulgui, que crec que no tendrà el seu programa (que, per altra banda, era un fracàs).

Fragment de Tantes me'n digues
Joan Mir

El canvi d’eix. He afirmat en moltes ocasions que la determinació d’ERC de repetir el pacte amb el PSC a Catalunya tenia com a objectiu compartit per ambdós partits la instauració d’un nou règim al Principat, règim en el qual el milió de votants nacionalistes de CiU quedaven, no a l’oposició, sinó a fora del sistema. També he escrit que el resultat d’aquesta opció d’ERC no seria empeltar el PSC de nacionalisme, sinó desnacionalitzar la política d’ERC i, de retruc, la del govern català. I això ha passat, però no ha sortit de franc: ERC pateix una alarmant sagnia de votants i un nivell creixent de dissidència interna. Aquí, el perill de desnacionalització ha estat advertit per «Tercer Espai per Mallorca» en relació a la deserció del PSM de l’eix nacionalisme-centralisme per decidir una política d’aliances que només té en compte l’eix dreta-esquerra. Bé, doncs Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, adscrita al PSC, ve a dir en el seu bloc (del 4-6-2007) que la política actual no és cojuntural, sinó estructural, que el tripartit no és una coalició circumstancial, sinó un règim: «Com a partit hem fet una aposta des de fa uns quants anys pel pacte tripartit»; i després ve el canvi d’eix en el debat polític: «Hem creat una nova dinàmica a la política catalana. Hem aconseguit que l’eix principal de les eleccios hagi deixat de ser l’eix nacional, i que les majories polítiques es construeixin en base a l’eix dreta-esquerra. És una estratègia de fons, aplicada amb consciència i determinació». És a dir, el gir copernicà dels dirigents d’ERC no ha estat conseqüència de cap genialitat pròpia, sinó pur seguidisme de les directrius del PSC. Angelets! Aquí ha passat una cosa semblant amb el PSM i Esquerra Unida, amb l’atenuant, però, que deixar a fora del sistema la parròquia del PP no sembla tan greu (ni tan fàcil) com deixar-hi la de CiU.

El tripartit no és un règim, és una aliança de tres partits per a governar el Principat, i CiU no està exclosa del sistema. D'altra manera no s'entendria perquè està present a les institucions i perquè, entre d'altres coses, se'n va a Madrid a negociar l'Estatut amb en Zapatero (i de passada una cadireta). Per favor, no ho compareu amb el franquisme que ja semblau 'El (In)Mundo'. Em sembla normal que després de 23 anys de Pujolisme i de pactes CiU-PP a Catalunya i Espanya hi hagi alternança.

Sí que estic d'acord que l'eix nacional s'està desdibuixant, sobretot des que en Montilla és president. Només és podrà fer front a aquest mal amb un gir d'ERC, que es veurà obligada a fer-lo després del desastre de les pròximes eleccions a Corts, si no va alerta.

El tripartit és un règim que no convé a Catalunya i sí al psoe-psc. És un règim de tots contra Ciu, que no és el mateix que tots contra el pp (que és el que tenim ara a les IB). El més desgraciat de tot és que dins el règim de tots contra Ciu a Catalunya hi hagi un partit que es diu independentista, que la majoria nacionalista que guanya àmpliament les eleccions fa sis anys NO hagi pogut governar.

http://www.diaridebalears.com/imprimir.shtml?-1+-1+185359

Exactament per què no convé a Catalunya? Millorar la xarxa viària no convé a Catalunya? Desplegar els Mossos d'Esquadra no convé a Catalunya? Desplegar el nou Estatut no convé a Catalunya? Millorar la sanitat no convé a Catalunya? El Pacte Nacional d'Educació no convé a Catalunya? Ho deman perquè resulta que tot això és obra del Tripartit, no de CiU.

Les majories es poden veure de moltes maneres. Per exemple, la majoria del tripartit és major que la que sumarien CiU i ERC, dos partits que, deixant de banda l'eix nacional, ideològicament comparteixen més aviat poc.

CiU i ERC van tenir les mateixes negociacions que PSC, ICV i ERC per a formar govern; per tant el Tripartit no és un tots contra CiU. Amb això sí que CiU és diferencia del PP Balear.

Deixant de banda l'eix nacional?
Si deixes de banda l'eix nacional, ho perds tot!
I guanyen ells!
El triSp sí és tots contra CiU, un partit que rep el suport majoritari de la societat a Catalunya, amb el mèrit de fer-ho després del desgast que produeix ocupar el poder molts anys.
Ciu es va errar puntualment, però no globalment.
Però com que la paraula màgica és "esquerres"...

La paraula màgica és PP. CiU va rebre el suport no escrit del PP durant l'últim mandat de Pujol, amb la condició de no reformar l'Estatut.

Escons 1999: 56 CiU, 50 PSC, 12 ERC, 12 PP, 5 IC-V. Majoria: 68 escons, fent 56 + 12.

Per què escolliren els 12 del PP i no els 12 d'ERC? per què no feren un "eix nacional" i preferiren un "eix dretà"? doncs ara que purguin a l'oposició allò que no foren capaços de fer abans.

Allò que sembris, recolliràs.

Ben dit Manel. Enlloc de criticar tant ERC podrien mirar una mica el que fa CiU.

A més, cal dir que CiU no ha mostrat ni el més mínim remordiment per haver pactat amb el PP, és més, n'hi ha que es plantegen deixar la formació com a marca catalana del PP, a l'estil de la UPN a Navarra.

Jo no he dit pas que el Tripartit sigui fantàstic, al contrari; crec que ha comès errors; ara bé, a mi no em faran creure que CiU sigui millor alternativa. Opín que necessita passar una mica de temps a l'oposició.

A més, crec sincerament que el Tripartit ha fet coses positives per a Catalunya i que molts dels seus errors han estat exagerats fins a l'extrem per gent pròxima a CiU i PP per tal de desestabilitzar-lo.

Completament en desacord amb vosaltres, Manel i Joan.
Els darrers anys del seu mandat CiU es va equivocar en relació al PP, però mai no va lliurar el govern de la generalitat al pp. MAI. Una cosa és donar suport -i tot i així es va passar de molts carrers- i una altra de ben diferent és donar carta blanca, mesclar-s'hi, formar-hi govern a canvi de poca cosa més que les cadires i la figurera.
El mite és "ser d'esquerres". Aquesta justificació sembla que allibera alguns de tot error.
Els que ens han ficat en el joc de l'eix dreta-esquerra són els d'erc.
I Ciu sí ha mostrat remordiment. Mas va signar davant notari que no hi pactaria. Te'n recordes, Joan?
I sí que miram què fa Ciu i el que fa és rebre un suport multitudinari, molts vots. Això fa Ciu, però, si no té l'absoluta, erc no la deixa governar. Per què? Perquè no vol seguir el camí que ens convé: l'eix nacionalisme català - nacionalisme espanyol.
Sort que aquí el pacte té un altre caire: "tots contra el pp" no és el mateix que "tots contra Ciu".

CiU no va lliurar la Generalitat al PP perquè tenia 12 diputats en front de 56. Ho hauríem d'haver vist si la proporció hagués estat la inversa.

La comèdia del notari sona a mesura populista estil Contracte Social de Berlusconi. A mi m'interessen més els fets reals que no pas les promesses populistes estèrils berlusconianes. Per exemple: la creació de la marca, fa uns mesos, "Unió Popular Catalana", que havia d'englobar PP i part de CiU si aquesta patia un cataclisme (sí, sóna estrany, però les dretes també en pateixen de descoordinació i mals pitjors).

Això que si CiU no té majoria absoluta no la "deixen" governar és mentida per dues raons:

1r. Perquè a Catalunya (igual que aquí) el president de la Generalitat és elegit pel Parlament, no pels electors.

2n. Perquè CiU i ERC SÍ que van negociar per a formar govern, no com aquí UM i PP. A més, és fals que CiU i ERC no hagin governat mai junts. Ho van fer la primera legislatura (amb conseqüències catastròfiques per a ERC, per cert) i ho fan a molts ajuntaments, entre ells la Seu d'Urgell.

Ai, Joan. Les conseqüències sempre són catastròfiques per a erc? Per què passa això? S'ho hauria de fer mirar.
CiU sempre és la dolenta de la pel·lícula?
Com ho fan, doncs, els de CiU, per tenir un suport majoritari? La gent de Catalunya va tan errada?

12 diputats al parlament de Catalunya? Quan?
C
CiU no ha lliurat mai la generalitat de Catalunya al PP. Senzillament, NO ho ha fet.
Erc l'ha lliurada al psoe (i a la seva submarca a Catalunya: ICV) tot d'una que ha pogut. I així és com hi ha el govern Montilla, això que us agrada tant als defensors de "tot per l'"esquerra".
No dius res de l'eix nacional enviat a fer punyetes per erc?

http://www.e-noticies.com/actualitat/zapatero-assegura-que-no-hemos-fallado-a-catalunya-25917.html

http://tripartit-watch.blogspot.com/

Primer de tot, gràcies per blog que m'has recomenat, però ja el coneixia. I també l'e-notícies. Els mir cada dia. Tots dos.

Pel que fa a la resta, crec que pixes fora de test, fent interpretacions interessades dels comentaris que he escrit.

Ni he dit ni crec que les conseqüències sempre siguin catastròfiques per a ERC. Simplement, que el 1980 (primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la Guerra Civil) ERC va obtenir 240.871 vots i 14 escons. CiU va ser la força més votada amb 752.943 vots i 43 escons, però no obtingué la majoria absoluta. Què va passar? Que ERC va donar suport a CiU a canvi simplement de la presidència del Parlament i va poder governar amb tranquil·litat, però a les segones eleccions (1984), CiU obtingué majoria absoluta amb 1.346.729 vots i 72 diputats, mentre que ERC perdé la meitat del seu suport electoral quedant amb 126.943 vots i 5 escons. És una davallada prou important per analitzar, sobretot per aquells que demanen canvis d'eix i que, curiosament, estaven al front del partit aleshores. No es pot comparar amb la davallada que ha sofert ERC a les eleccions de l'1N i a les municipals. Faria riure. Als que us agrada tant interpretar el sentiment popular a través dels resultats electorals aquest fet deu dir alguna cosa sobre el que volen dels votants d'ERC, no?

Tampoc dic ni pens que la gent s' "equivoqui" votant CiU de la mateixa manera que no s' "equivoca" votant ERC o el que sigui. Els seus motius tendran per a fer-ho. No els jutjaré per aquest fet. Ni tampoc que CiU sigui la "dolenta" de la pel·lícula. Ara bé, no m'estaré de criticar-los sempre i quan ho consideri adient. O és que no hi ha llibertat d'expressió?

Veig que no et canses de repetir que CiU no ha donat el govern de la Generalitat al PP i, en canvi, ERC (la dolenta) l'ha donat al PSC i ICV. Bé, idò jo no em cansaré de repetir que NO és veritat. I et donaré unes quantes raons per la meva afirmació:

1a. Cert és que el PP es limità a donar suport parlamentari a CiU quan aquesta el necessitava, però no deixa de ser cert que el 2003 Piqué va condicionar la renovació del suport a CiU a tenir consellers a la Generalitat. És a dir, que si no hi hagués hagut la possibilitat de fer un Tripartit, la passada legislatura haguessin tengut una Catalunya governada per Mas i amb Piqué de Conseller en Cap. Això és el que vols? Per cert, no sé si ho sabies, però en Mas va manisfestar públicament a Palma que no era partidari precisament d'un "tots contra el PP". Què hi estàs d'acord tu?

2a. Hi diré per activa i per passiva: ERC va escoltar tant CiU com PSC i ICV. Per cert, l'oferta de CiU era més generosa que la del tripartit (moltes més cadiretes): la meitat de conselleries i la conselleria en cap. Perquè no ho deis mai això, tant que acusau ERC de tenir figurera?

Per acabar, et respondré a aquesta pregunta que m'has fet: "No dius res de l'eix nacional enviat a fer punyetes per erc?"

Sí que he dit, està escrit més amunt en aquesta mateixa pàgina. Llegeix abans d'escriure res. Potser així te'n adonaràs que no sóc pas cap defensor del "tot per l'esquerra" ni m'agrada especialment en Montilla. Ara bé, no em faràs creure que CiU sigui millor perquè, com a mínim, sent objectius, ha caigut en els mateixos errors pels que assanyalau amb el dit acusador ERC.

Ja sé que no has dit que les conseqüències siguin sempre catastròfiques per a erc. Això ho dic jo, a través d'una interrogació retòrica. I ho dic vista la posició actual d'erc.
Els que demanam prioritat de l'eix nacional és perquè sabem que és el que convé al nacionalisme, no perquè això convingui o no a un partit concret (en aquest cas, erc). No ho analitzam des del punt de vista partidista sinó nacionalista. Els resultats que tu comptes com a negatius (catàstrofe per a erc) són bons per al nacionalisme ja que la suma de la majoria absoluta de CiU + els vots d'erc (2a eleccions a Catalunya després guerra civil).
Cert que ara encara erc no ha davallat tant, per tant, li resulta, de moment, més rendible l'eix dit "d'esquerra". Però això no vol dir que aquest sigui el bo per avançar cap a la consecució dels objectius nacionalistes.
Naturalment, hi ha llibertat d'expressió. I que no ens manqui pus mai més!
Sobre les vinculacions CiU - PP, totalment en desacord. La teva teoria sobre el govern de Mas amb consellers de Piqué és això: una teoria, una hipòtesi. No ha estat un fet. En absolut.
Mas pot ser o o partidari de "tots contra...". És molt respectable.
Jo només defensaria "tots contra el pp" ara i aquí. Cada circumstància i lloc és distint. En política no hi ha dogma de fe. I menys en el cas nostre (nacionalistes catalanistes), que hem de mirar, en cada cas, què ens és més convenient.
Erc no és la "dolenta" de la pel·lícula sinó que es comporta com una submarca d'altres forces autoqualificades d'esquerra i, més o menys, espanyoles. Això és ser "la dolenta"? Depèn. Per a tu, no. Per a mi, és un error (si prioritzam el nacionalisme)

Amablement em permet recomanar-te que no et perdis aquest article. Potser ens demostra que no són bons o dolents ... sinó...

http://paper.avui.cat/article/opinio/88499/terapia/antiestres/esquerra.html

Gràcies per l'article. Crec que tant el teu comentari com aquest article són contestats al post que ha sortit publicat avui en aquest blog.