Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

Independència per a què?

miralles | 05 Juliol, 2007 11:39 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

ERC

He llegit amb gran interès el discurs que el líder del nou corrent crític d'ERC Reagrupament.CAT, Joan Carretero, va fer en l'acte de fundació del col·lectiu dissabte passat a l'Auditori de Barcelona, i que ja és conegut com a Manifest de l'Auditori. En línies generals m'ha semblat un discurs correcte que plasma la major part dels errors que ha comès aquest partit i el tripartit durant aquests darrers anys. Jo crec sincerament que el debat polític intern dintre d'un partit és molt bo. És un símptoma de salut democràtica del que no tots els partits poden presumir. Recordem, per exemple, l'elaboració de llistes per a les municipals de Ciutadans no ajustades al que indiquen els estatuts del partit, la girada d'esquena de CDC al seu soci UDC al pacte per l'Estatut de la Moncloa o la inclusió d'independents a les llistes del PP balear sense el vist-i-plau de la militància. En aquest sentit, crec que les intervencions de Puigcercós acusant de deslleials o irresponsables als crítics o l'expulsió de l'executiva d'Uriel Bertran, líder d'un altre corrent crític (Esquerra Independentista), són un greu error. També ho va ser l'intent afortunadament no reeixit de l'actual direcció del partit de carregar-se l'assamblearisme a l'anterior Congrés Nacional.

El tema principal al que voldria dedicar aquest post és un de molt diferent. En concret voldria parlar d'una de les mesures que va proposar Joan Carretero al seu discurs:

El nostre partit ha de donar cabuda a totes aquelles persones que el seu objectiu polític bàsic sigui l'alliberament nacional de Catalunya per vies democràtiques. Mentre Catalunya no sigui un país independent, l'eix nacional ha de ser prioritari sobre l'eix dreta/esquerra; és evident que ERC és un partit que el seu vector resultant està decantat cap a l'esquerra, però ha de encabir moltes sensibilitats, com al llarg de la seva història, amb l'objectiu comú d'avançar cap a l'Estat lliure. ERC no pot restar fent gestió i deixar en mans d'altres el lideratge de la societat cap a la sobirania.

Ja trobam aquí un altre cop això dels eixos: dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme. Jo crec que la política i, més concretament la definició ideològica de l'individuu o d'una organització política, és quelcom més complicat que dos eixos bidimensionals. Per començar és la definició del marc territorial on s'ha d'actual (Catalunya o Espanya en el cas que ens ocupa), la política econòmica a desenvolupar (intervencionisme o liberalisme) i la concepció de l'individuu front l'Estat (individualisme o col·lectivisme). El resultat d'això més que dos eixos és tot un espai tridimensional que constitueix un model de com ha de ser l'Estat per a l'individuu o l'organització perfectament definit. Canviant un sol dels paràmetres definitoris, canvia tot l'espai. D'aquí que sigui un doi plantejar prioritats sobre eixos dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme. Per tant, jo als senyors del reagrupament els faig la pregunta que encapçala el post: independència per a què?

Perquè és el millor per a la construcció del que sovint s'ha anomenat la Catalunya social? Perquè és el millor per a la competivitat de les empreses catalanes? Perquè és el que més sentit té en el marc d'una Europa liberal? No som qui per a fer suggerències a aquesta gent, però des d'aquí convid a fer una reflexió sobre el tema. En el meu cas, independència sí, i no només del Principat, sinó també de la resta de Països Catalans, encara que fins i tot a llarg termini ho veig molt i molt difícil, i la vull perquè l'espoli fiscal al que ens sotmet Espanya és tan i tan fort que ens impedeix a tenir les infraestructures que necessitam per a desenvolupar la nostra economia i desenvolupar adeqüadament el nostre sistema de protecció social. És a dir, vull la independència perquè crec que és la millor solució per a la construcció de l'Estat social de dret que els Països Catalans necessiten i del que disposen les nacions més avançades del món, com ara Noruega o Suècia. No és, ni sota el meu punt de vista ha de ser, una confrontació lingüística i cultural amb Espanya, encara que està clar que l'Estat català hauria d'obtenir les millors eines per a la defensa de la seva llengua i cultura pròpies com fan tots els Estats del món, començant per Espanya.

Amb l'altra cosa amb la que no estic d'acord és amb això que "ERC no pot restar fent gestió i deixar en mans d'altres el lideratge de la societat cap a la sobirania". ERC, com a partit d'esquerres que és, ha de treballar per a la consecució d'aquest Estat català social de dret al que m'he referit anteriorment encara que sigui dintre del Tripartit per motius de simple afinitat ideològica. Crec que no està de més recordar que Macià i Companys durant la Segona República Espanyola no tan sols demanaren des de la llavors jove ERC la creació d'un Estat català, sinó també la reducció de la jornada laboral o la llibertat sindical entre d'altres. En cap cas, ERC ha d'aspirar a fer la tasca que la història té reservades a CiU i ICV, que és promoure la independència des de les seves vessants conservadora i comunista respectivament. En els moments de la història en què ERC ha intentat fer la feina de CiU i ICV ha tengut veritables estimbades: cal recordar el fracàs de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 (pèrdua de la meitat del suport electoral). Al contrari, tal i com el propi Carretero va admetre, sempre que el partit ha compaginat el seu caràcter socialdemòcrata i independentista ha obtingut uns bons rèdits electorals (eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i eleccions a les Corts Generals de l'Estat de 2004) que han transformat ERC d'una curiositat folclòrica a un partit de govern. Llevin-se del cap això de ser conservador, comunista i socialdemòcrata a la vegada. Només portaria a la desaparició del partit. Potser sí que un dia ERC liderarà, com a força majoritària, el procés d'emancipació nacional dels Països Catalans, però ingenuu aquell que cregui que ho farà tot sol. Haurà d'anar de bracet amb CiU i ICV, i hi afegim la resta de Països, també d'altres partits com el Bloc Nacionalista Valencià, el PSM, UM o Unitat Catalana, i la independència sols serà possible quan aquests partits per determinades circumstàncies facin una aposta seriosa per a la secessió, cosa que ara no fan malgrat tenir corrents interns que els ho demanen i que és probable que ho facin possible en un futur a mitjà termini.

En definitiva, i per concloure aquest post, esper que l'aparició d'aquests dos moviments interns que han aparegut en el si d'ERC aquests darrers temps serveixin per a reflexionar sobre la situació actual del partit generada després de la creació del segon Tripartit en el que ERC, contra tota lògica, ha fet tot un seguit de renúncies al seu discurs independentista i que ho està pagant en forma de desgast electoral i pagarà, si res no canvia, a les eleccions a Corts de l'any que ve en forma de preocupant batacada, i esper que els canvis que s'hagin de fer es facin amb consens, perquè el que no pot ser és que l'espai progressista i catalanista del Principat quedi esquarterat en petites formacions que li restin poder al Parlament i als municipis com ha passat a Mallorca arran de la creació del Bloc liderada pel PSM. És cert que el perill existeix, però existeix i té dos noms: Partit Republicà Català, on ja han anat a parar molts exmilitants d'ERC; i les CUP, on a les darreres eleccions municipals van anar a parar molts vots de gent descontenta amb ERC, que es va traduïr amb una important pèrdua de regidors en ciutats importants com Mataró, Vic o L'Hospitalet de Llobregat, aquest darrer cas especialment dramàtic, ja que sent la segona ciutat en població de Catalunya s'ha quedat sense un sol representant del centreesquerra nacionalista.

Països Catalans | Següent | Anterior | Comentaris (12) | Retroenllaços (1)

Comentaris

Imprescindible

Premsòmetre | 05/07/2007, 14:12

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+185544

Sobre el post

sense etiquetar | 06/07/2007, 08:38

Sembla que el que passa a erc no es pot reduir al "debat intern" desitjable per saludable en tota formació política.
Prioritzar l'eix nacional deriva, si es fa bé, en progrés per al país. És la millor manera d'aconseguir els objectius de millora social, doncs. Prioritzar l'eix d'oposició bipolar esquerra - dreta beneficia directament el centralisme espanyol i els partits sucursal i les seves submarques. O sigui, que ja ho sabem.
Independència, sempre. Però les cases es construeixen a partir d'uns bons fonaments. Al final, s'hi posa una bona teulada. I ara es tracta de posar-hi els fonaments, els mitjans, les parets mestres... Les bigues, encara no toquen!

Eixos

Joan | 06/07/2007, 12:33

L' "eix nacional" no parla de progrés social, només de si prioritzam el marc d'acció política als Països Catalans o a Espanya.

Els projectes socials d'ERC i CiU, malgrat ser nacionalistes, són diferents i pràcticament antagònics. De fet, la raó de ser d'ERC és estar en contradicció amb la Lliga, els predecessors ideològics de CiU.

L'eix dreta-esquerra no és d'oposició, sinó complementari i indefugible. Per tant, ser de dretes o d'esquerres no beneficia particularment ningú.

Eixos

sense etiquetar | 06/07/2007, 17:26

L'eix nacional parla de defensar els interessos del nostre poble, de la nostra comunitat, diguem-li com vulguem. En definitiva, de la nostra nació. Per tant, inclou el progrés social de totes totes.
Dreta i esquerra són bipolars. És un joc bipolar de dos pols oposats. Mentre ens definim com a "de dretes" o "d'esquerres" no pensam en el fet que l'economia espanyola es beneficia en detriment de la nostra. Aquest és el joc. I els funcional bé!

Re: Independència per a què?

Joan | 06/07/2007, 22:42

Darrera un partit hi ha d'haver un projecte de país, que no es pot explicar només parlant d'un "eix nacional". De fet, els projectes de CiU i ERC són clarament diferents. Consulta els respectius programes.

Per cert, aquest eix nacional no sempre parla de defensar els interessos del nostre poble. Ciutadans, partit que juga clarament només amb aquest eix, no els defensa, com tu ja deus saber. I, per ara, el "joc", els ha sortit bastant bé.

Els partits que no són ni de "dretes" ni d' "esquerres" estan condemnats a desparèixer perquè dintre seu hi sol haver una amanida de gent excessivament diversa que fa por. Això li va passar a la UCD i segurament li passarà a Ciutadans.

Per això és necessari comptar amb partit que no només siguin nacionalistes, sinó que també comptin amb un programa ambiciós, és a dir, que sigui de "dretes" o d' "esquerres". Això no vol dir que no es puguin fer aliances nacionals per defensar el país quan arribi el moment, que en el cas de Catalunya no ha arribat. Primer CiU ha d'apostar clarament per la independència, i per ara segueix el joc a PP i companyia, i no té cap intenció d'abandonar-lo.

Prioritats

sense etiquetar | 07/07/2007, 09:16

Ciutadans? I ara per on surts?! Deixem anar l'anècdota.
Si els programes de CiU i d'erc són irreconciliables, no en parlem pus. I, si això és així, el votant nacionalista ha de fer un pensament molt seriós a l'hora de dur la papereta a l'urna. On la posa? Al munt amb més possibilitats. Al munt que menys s'haurà de subjectar a un partit sucursal. Això també és prioritzar l'eix nacional.

Prioritats

Joan | 07/07/2007, 12:35

… o al partit amb un projecte de país més ambiciós, que no sempre és el majoritari. A vegades, votant un partit minoritari es fa un servei més gran al país que no pas optant per l'opció majoritària.

+

sense etiquetar | 07/07/2007, 13:30

...has de triar el nacionalista majoritari, encara que aquest majoritari signifiqui minoritari globalment

Ni esquerra ni dreta sinó nacionalisme

Premsòmetre | 12/07/2007, 16:41

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+185906

Més sobre eixos: la buidor d'un d'ells

Premsòmetre | 12/07/2007, 16:56

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=8740

Chapeau!

Lluís | 21/07/2007, 23:55

M'ha agradat molt l'article! De debò, no se si un 10 (aquests temes son complicats i sempre hi ha interminables matissos a fer), però més d'un 9 claríssimament!

Re: Independència per a què?

Joan | 22/07/2007, 00:03

Gràcies. M'has fet posar vermell i tot!

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb