Reflexions mediterrànies

Gràcies per aquesta reflexió. La veritat es que pens que Occident en general, i Europa en particular algún dia haurem d'assumir la nostra responsabilitat en els desequilibris i la misèria que hem deixat allà on hem exportat el nostre sistema i els nostres interessos. Potser està arribant el moment de prendre consciència sobre aquestes realitats per a les nostres societats (crec que la blogosfera i el periodisme ciutadà amb internet va obrint forat en la informació que rebem). I també pens que hem de parlar més sobre les polítiques agràries de la CEE (per posar un exemple), que comdemnen no només a la probresa sinó també a la fam als països africans, amb la política de subvencions a una agricultura (França, Itàlia, Espanya,..) que si no fos per aquestes ajudes no podria competir amb els preus dels aliments que podria produir el "tercer món". Això ho vaig llegir a veure en algún documental. També he cercat informació a Google i he trobat alguns articles que ho corroboren.
La nostra generació, en algún moment, haurà d'asumir aquesta responsabilitat.

Aquesta entrada m'ha fet recordar dos llibres fascinants (potser ja els has llegit, no ho sé), en qualsevol cas, més que recomanables i bones lectures per l'Estiu...

Un és "El sueño de África" de Javier Reverte. Una bona manera d´apropar-se a Àfrica des de la llegenda del seu passat desconegut i la història més recent, des de les exploracions cercant ses fonts del Nil fins a l'època de la descolonització. De vegades un relat ple de cruesa però absolutament apassionant. Hi ha un capítol sencer dedicat a Zimbabwe.

L'altre es diu "Ébano", de'n Kapucisnski, que va morir fa poc, per cert. El polonès era un periodista dels clàssics, viatger i aventurer. Les va passar putes moltes vegades: malària, guerres, por... Però tot el que escriu ho amb una admiració reverencial cap als africans. A més, és fàcil de llegir: cada capítol es una història tancada i real!

A mi me varen agradar molt tots dos. La vida de´n Kapucinski és en sí mateixa una gran aventura, i en Reverte (més acadèmic) també és entretingut.

#Victòria: Gràcies a tu pel teu comentari. De la política agrària comuna no sé gairebé res, però crec que no només afecta negativament a l'Àfrica. També s'han queixat molt els agricultors de Lleida per les mateixes raons que tu exposes.

És el que passa quan s'han harmonitzar els interessos de 27 països tan diversos i els mecanismes per fer-ho són tan complicats i inoperants. En vaig parlar una mica aquí: http://miralles.balearweb.net/post/36609

#Daniel: Ja tendré en compte aquests llibres que dius de cara a l'estiu (o per més endavant, qui sap). Avui he acabat "Habla, memoria", un autobiografia de l'escriptor rus Vladimir Nabokov (no sé si el coneixes) i demà tenc previst encetar "La teoría atómica y la descripción de la Naturaleza", del genial físic danès Niels Bohr, per deformació acadèmica.

Gràcies per posar-me a la teva llista d'enllaços!

No dubtis que visitaré sovint aquest blog que he descobert tot just avui!

Salutacions des de Barcelona! ;-)

Vaig descobrir el teu blog ahir a través del del professor Bibiloni i el vaig trobar molt interessant. Ja el visitaré sovint, també.

Moltes gràcies per la visita i fins aviat!