Reflexions mediterrànies

Autonomia o província?

miralles | 17 Juliol, 2007 21:29 | Compartir:

Fa poques setmanes que els membres del nou Govern de les Illes Balears han pres possessió dels seus càrrecs, i ja han els hem sentit parlar davant dels mitjans de comunicació sobre els projectes que pensen engegar. Això sí, pel mig sempre surt el maleït finançament: primer el Conseller d'Economia diu que demanarà al govern espanyol que incrementi el percentatge de despesa permesa per tal de finançar el nou tramvia de Palma, després surt de Conseller de Presidència dient que miraran de convèncer Madrid perquè pagui les carreteres i més tard surt el nou responsable de Mobilitat parlant de signar un conveni pel finançament de les noves línies de ferrocarril. A més, tots coincideixen en una cosa: s'ha de fer urgentment, abans d'acabar l'any. Perquè, a sobre, sembla ésser que l'antic Govern del PP ens ha endeutat fins el 2035. Supòs que els nostres nous consellers volen posar en marxa les obres com abans millor, perquè ningú pugui dir l'any 2011 que aquesta banda d'arreplegats socialistes, comunistes, naZi-onalistes, ecologistes de pa sucat amb oli i separatistes només s'han repartit cadiretes i omplert les butxaques, però jo crec que hi ha una raó molt més important: les eleccions a Corts de l'any que ve i la por que el PSOE les perdi.

És molt trist però és així: si el PSOE guanya les eleccions segurament hi hauran dificultats i queixes com passa a Catalunya, però si perd i en Rajoy és el nou president tornarem a les negatives a renovar els convenis de finançament pels diferents serveis públics, als xantatges inacceptables (o autopistes i TAV o 0€) i als afanys de protagonisme d'algun ministre balear (na Rosita Estaràs a Medi Ambient?) per tal d'asfixiar el Govern progressista i obligar-lo a plegar abans d'hora. En definitiva seria el retorn al tradicional victimisme balear, vulgarment conegut com a Madrid me mata.

És aquest, la total dependència d'Espanya en matèria de finançament el que em fa pensar que l'invent dit Comunitat Autònoma de les Illes Balears és el major frau de la nostra història contemporània. Realment som una autonomia com diuen els nostres polítics o una simple provincia española, en el pitjor sentit del terme (territori vençut)? Segons la propaganda oficial l' Estado de las Autonomías és un poderós Estat descentralitzat a nivells superiors als d'Alemanya o Suïssa, però la veritat és que al meu poble això d'anar a Madrid (els del Gobierno de España només vénen aquí a prendre el Sol a Marivent o Menorca, a sopar a l'Almudaina i a navegar a compte del contribuent), dependre del resultat d'unes eleccions a convocar alienes a la Comunitat i utilitzar expressions com demanar o mirar de convèncer reb un nom, que a alguns pot resultar molt dur de sentir: humiliació. En efecte, el que estam fent és enviar les nostres autoritats a baixar-se els calçons davant de funcionaris espanyols per a demanar-los diners per a fer la més elemental infraestructura a la nostra terra i, en conseqüència, a demanar-los permís, perquè ja ho diuen en bon mallorquí: qui paga mana.

Si hem de demanar diners i permís per a fer qualsevol cosa, és que no som realment autònoms: som, doncs, una província, igual que ho érem en els temps de Franco. Això sí, han substituït el Govern Civil i la Diputació per un Govern de les Illes Balears i uns Consells Insulars als quals deixen parlar una mica més pel seu compte i tenir alguns càrrecs de confiança suplementaris, però mentre parlem i demanam que ens arreglin la vida amb un resultat desigual no tenim ni hospital, ni tramvia, ni res. Sempre estarem parlant del dèficit d'infraestructures i recursos.

Convé, doncs, que els balears fem un pensament molt seriós: volem estar com fins ara i queixar-nos fins al final dels nostres dies o pel contrari volem avançar i superar-nos com a poble? Si triam el segon camí no hi ha cap més opció que el concert econòmic primer i la sobirania després. És un camí molt dur que d'entrada fa por i pel qual ens intentaran acusaran de ser insolidaris i d'actuar al marge de la llei i dels drets individuals demanant privilegis, però en poden sortir escaldats si parlen. En efecte, Extremadura i Andalusia són Comunitats amb una renda per càpita més reduïda que la de les Illes Balears, però no estam parlant de regions per sota d'un nivell considerat de pobresa. Regions de l'est d'Europa que avui ja formen part de la UE o de l'Àfrica negra necessiten molta més ajuda. Així ho va entendre el Tribunal Constitucional alemany quan li va negar a la pobra ciutat de Berlín recursos econòmics provinents dels rics länders de l'oest, i li va recordar que el que havia de fer era sanejar els seus comptes, suficients per a sobreviure. I per molt que alguns individuus suposadament liberals provinents del que alguns cops s'ha anomenat dreta cavernària espanyola comencin a parlar d'una suposada vulneració dels drets individuals i la llei, seria bo recordar el cas de Suïssa, on alguns cantons mantenen la democràcia directa només pels homes i fan i desfan les seves constitucions (no Estatuts d'Autonomia) sense que els altres cantons o el Govern Federal expressin el seu malestar, o sense anar més lluny, el cas d'Euskadi i Navarra, Comunitats Autònomes que mantenen els seus respectius concerts econòmics malgrat el principi de solidaritat entre Comunitats Autònomes que estipula la Constitució, només perquè es van redactar a darrera hora una sèrie de disposicions transitòries en clara contradicció amb la resta del text.

En qualsevol cas, el que hauríem de fer des de ja és llevar-nos la bena dels ulls: el poc que hem aconseguit ho hem fet després de més de 75 anys de lluita (que es diu aviat) i en una època on fins i tot la centralista França iniciava plans de regionalització. De fet, dubt molt que la Unió Europea hagués permés d'ingrés d'Espanya si aquesta no hagués donat un mínim de descentralització administrativa a les regions i no hagués donat un mínim de protecció a les minories com la nostra, de la mateixa manera que és reticient a acceptar Turquia com a nou Estat membre fins que deixi de reprimir el poble kurd. Per tant, agraïments cap aquesta gent, pocs.