Reflexions mediterrànies

Uns tant i els altres tant poc

miralles | 30 Juliol, 2007 02:43 | Compartir:

Diuen que Mallorca és una terra de contrastos: mar i muntanya, grans ciutats i llogarets minúsculs, cosmopolitisme i tradició. Però mai parlen de contrastos socials, que també existeixen: dels que tenen molt i dels que tenen poc, dels que tenen padrins i dels que no. Sembla ser que la propaganda oficial diu que gaudim d'un nivell de benestar incomparable a Europa. Deu ser per això que, mentre els veïns del Molinar de Palma veuen impotents que les seves terrassetes podrien passar a ser de domini públic, el director del diari (per dir-ho d'alguna manera) El Mundo té una esquadra de membres del PP i de certa associació cultural (deixem-ho així, tenguem la festa en pau) disposada a defensar la seva piscina construïda en sòl públic.

A servidor veure determinats fets antagònics succeïts en una mateixa illa on impera el mateix règim li posa els pèls de punta i fa que es demani si això és realment una democràcia o no. Perquè democràcia no és només votar cada quatre anys (també hi ha règims totalitaris que ho fan), també és imperi de la llei: la llei està per damunt de tot, i tots som iguals davant ella. Quin mal han fet unes persones perquè se'ls apliqui de cop i volta una llei d'èpoques preconstitucionals i, en canvi, un periodista ho tengui tot al seu favor per conservar una piscina ubicada en un terreny que és de tots?

Fa dies que intent cercar una resposta lògica a aquesta pregunta i no aconseguesc trobar-la. Sóc incapaç d'entendre quina necessitat hi ha, en aquests temps que corren (any 2007, segle XXI, per si algú encara no ho sabia), de llevar als veïnats del Molinar la terrasseta típica i genuïna de 4 m² que han tengut tota la seva vida en propietat amparant-se en una llei de 1966, època on aquí ens comandava un funest dictador a qui anomenaven Caudillo, pensada per una costa encara poblada de petits pescadors i major trànsit marítim, almenys en aquestes latituds. I, si hi afegim el cas de la piscina de Pedro J Ramírez, amb el Lobby per la Independència i ERC demanant el dret de pas per una banda i el Círculo Balear i el PP fent una contra-convocatòria amb militants externs de Nuevas Generaciones enfrontats entre si perquè uns s'allotjaven en hotels de luxe i altres en un trist poliesportiu municipal cedit pel batle de Son Servera i algun inmigrant equatorià enviat per l'amo sota l'incomprensible i inoportú lema por la libertad y la tolerancia i tots vestits amb samarretes que asseguren que Baleares no es Cataluña per l'altra, l'embull és descomunal.

Tanmateix, que jo no aconsegueixi trobar resposta lògica al meu dubte, no significa pas que no en tengui: potser sigui perquè els veïns del Molinar siguin unes pobres ànimes comuns divagants per aquests móns de Déu mentre que Pedro J sigui alguna cosa més que un periodista com he dit abans. La informació és poder, està clar que els propietaris de les terrassetes no la tenen, però Pedro J sí. Fins i tot ha fet caure governs sencers. Natural que tant Jaume Matas primer i Cristina Narbona després li tenguin tant respecte, mentre que El Molinar tant els fa. Possiblement estiguem parlant del propietari de piscines més poderós de l'Estat, no en termes polítics o econòmics peró sí mediàtics. Això ho explicaria pràcticament tot, malgrat aquesta no sigui una resposta massa elegant. De fet, només en pensar que aquesta sigui probablement la resposta més encertada, em fa ganes d'anar a viure a un país normal; havia pensat en els Estats Units, però després que m'hagi assabentat que per la terra de Gershwin castiguen als que s'han ficat al llit amb prostitutes a disfressar-se de gallines per anar pel carrer manifestant-se contra els "galliners", en clara referència als prostíbuls, he pensat: més val que ho deixi córrer.

Tenc amics menorquins que diuen que recordaran aquest estiu per la cançó de l'estiu, el Verigut de Miquel Mariano. Jo encara no sé per que recordaré aquest estiu, però veure com una pobra gent podria perdre part de la casa que han tengut i cuidat tota la vida, mentre que un senyor té una piscina en un lloc on no la pot tenir i una quadra de persones, partits polítics i associacions disposats a defensar-la de manera desinteressada, és per tenir-ho ben present. El proper 25 d'agost per uns serà una jornada per reinvindicar una costa per a tothom amb música a la platja, per uns altres potser sigui una jornada de defensa de la llibertat del senyor Ramírez (tots sabem que és un pobre màrtir) i per la resta una jornada de reflexió sobre la democràcia i que està fallant al nostre sistema de llibertats perquè uns tenguin tant i els altres injustament tant poc.

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

Uns tant i els altres tant poc

Comentaris

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció