Reflexions mediterrànies

Que l'executiva federal de PSOE, davant les properes eleccions a Corts Generals d'Espanya, posi messions per l'eix ideològic i no pas pel nacionalista, es una aposta estratègica, més que racional i al seu torn, la jugada respón de totes totes a la teva reflexió de la vertadera naturalesa dels socialistes. El federalisme del PSOE, només existeix en el seus estatuts.
A més, tal com explicar-es sobre les darreres eleccions a Escòcia i Gales, l'empenta dels partits nacionalistes, se nodreix de vots laboristes i no només en aquestes darreres eleccions.
Per un anàlisi de la deriva electoral nacionalista que captura vots socialistes a regions on la clivella nacionalista es força significativa, es interessant el treball de Sonia Alonso.
http://www.iesaa.csic.es/archivos/novedades/Confe_SoniaAlonso.pdf

El mite del psoe és el mateix mite dels que votau en clau d'"esquerra".
És el mite que permet l'existència d'un govern gens mític actualment a la Generalitat de Catalunya. Gens mític i sí molt poc operatiu.
És el mite que fa que hi hagi a Barcelona el govern que hi ha a l'ajuntament.
És el mite que impedeix que hi hagi un govern nacionalista catalanista a Catalunya.
Aquí, gràcies d'UM!

Del treball de Sonia Alonso ja parlaré quan l'hagi acabat de llegir.

I sobre el comentari de "sense etiquetar":

"El mite del psoe és el mateix mite dels que votau en clau d'"esquerra"."

Bé, per a ser justos també hauríem de posar al mateix sac tots els que votau en clau "liberal", de "dretes" o "cristianodemòcrata", perquè aquest conte d'una CiU patriòtica i més catalanista que ningú no se'l creu ningú a hores d'ara. Quants dels que voten CiU són el que tu anomenes "nacionalistes de bon de veres"? Més d'un segur que sí, però tots segur que tampoc. T'assegur que n'hi ha més d'un amb simpaties pel PP i Ciutadans, és a dir, que molts pequen del que a mi em retreus sempre. A més, jo no vot en clau d' "esquerra", sinó en clau d' "esquerra sobiranista", que no és exactament el mateix.

"És el mite que permet l'existència d'un govern gens mític actualment a la Generalitat de Catalunya. Gens mític i sí molt poc operatiu."

Tan poc operatiu que ha fet importants inversions en la xarxa viària i d'educació que CiU NO havia fet. Si et fixes, el caos que pateix Catalunya és culpa d'infraestructures que depenen de l'Estat o d'empreses privades, no de la Generalitat.

"És el mite que fa que hi hagi a Barcelona el govern que hi ha a l'ajuntament."

D'això la culpa no la tenim els que voten com jo, et record que en aquests moments no hi ha cap partit "nacionalista" governant a Barcelona, i que aritmèticament un govern CiU-ERC no és possible. Per tant, l'única alternativa, ens agradi o no (i a mi no m'agrada), és un govern PSC-ICV. Per desgràcia, els ciutadans de Barcelona ho han volgut així, i estaràs d'acord amb ni que una de les màximes de la democràcia és respectar la voluntat dels ciutadans.

"És el mite que impedeix que hi hagi un govern nacionalista catalanista a Catalunya."

Si haguéssim de fer un test de catalanisme als senyors del Tripartit i de CiU potser et sorprendries de les nombroses coincidències que tenen. De veres gent com Trias o Duran Lleida (el que vol el ministeri espanyols d'afers exteriors) són més nacionalistes que Carod o Maragall? No sé, no sé… jo crec que només ho fan veure, sobretot a jutjar per les grans polítiques nacionalistes que van dur a terme durant 23 anys i del pacte MAS-Zapatero.

"Aquí, gràcies d'UM!"

Sí, moltíssimes gràcies per haver pactat amb el PP més que amb l'esquerra, per haver pactat un Estatut esquifit, per no haver demanat la dimissió del director general de política lingüística quan tocava, per parlar del "president del govern de la nació" referint-se a Zapatero, etc. Cert és que hi ha gent que no hauria de perdre el món de vista amb el PSOE, però tu no l'hauries de perdre amb UM, i l'has perdut completament.

Absolutament en desacord amb el teu comentari, això sí, molt complet.

No hi ha mite en el vot nacionalista que no va a pinyó fix sinó que sospesa què ens convé més a cada moment. Sí hi ha el mite de l'"esquerra" és la representació de la "bondat", en front de les alternatives. Aquesta visió és tan puritana com absurda. Tan dogmàtica com a xereca quant als resultats que produeix.

La famosa política del "peix al cove" dels vint-i-tres anys de Pujol tengué desencerts, però més encerts i visió pragmàtica de la realitat complexa de Catalunya. Molt a millorar, cert. Però a Espanya ara no li fa gens de respecte Catalunya. I el ciutadà ha sofert una baixada de defenses que l'ha deixat desprotegit, desmotivat, desencantat i fart.

Pel que fa als comentaris sobre UM, millor no respondre perquè ja veig que formes part dels que l'odien visceralment. Només cal dir que UM defuig la política del numeret: grans declaracions, grans votacions sobre temes simbòlics, grans provocacions, grans polèmiques...poques consecucions.

Així que, si vols, ves provant si "més del mateix" ens va bé, als nacionalistes, eternament!

N'hi ha que pensam que hi ha diversitat de sortides i camins. Que no tot està perdut. I que arenglerar-nos amb el psoe a canvi d'un xec en blanc no ens duu enlloc. I instal·lar-nos en l'alternativa marginal, MENYS.

Lament constatar que el teu darrer comentari està plagat de prejudicis, encara que també és perquè segurament hi ha coses que no hagi sabut explicar massa bé.

En primer lloc, no crec haver defensat un vot captiu cap a una determinada formació. Cert és que tenc una ideologia determinada, però una cosa és tenir ideologia i l'altra és defensar el vot per a un partit X tota la vida. Jo això no ho he dit mai, perquè no ho pens. De fet, no tenc decidit el meu vot de cara les eleccions de l'any que ve, i encara menys per a l'any 2011, i no crec haver escrit mai el contrari.

Personalment (i això crec haver-ho dit alguna vegada) em sap greu la falta de valentia de formacions que es fan dir "nacionalistes" i dels diferents governs que hem tengut. De TOTS. Per això em fa molta enveja el nou govern nacionalista escocès, que aquesta setmana ha presentat, complint amb una de les seves promeses electorals, l'anomenat "Paper Blanc", que no és més que un document que reuneix les mesures a prendre per a convocar un referèndum per la independència el 2011, i vegent com actua i pensa l'SNP em don compte que els que pensau que la millor alternativa és formar un partit patriota "ni de dretes ni d'esquerres" que només pensi en la mare pàtria sense tenir en compte el benestar de la gent que viu al país estau equivocats. Això sí que és ser marginals. La gent ha de percebre quins avantatges té la independència, i això se vos escapa. Per això és important el que vosaltres anomenau "eix dreta-esquerra".

No sabia que criticar UM fós tenir-li un "odi visceral". Jo creia que el pensament crític era positiu i que no implicava odiar el criticat. A més, per molt que et dolgui, el que he dit sobre UM és cert, però ja es sap, la veritat a vegades fa mal, però sempre és bo saber-la. Dubt entre si UM defuig de la "política de numeret" o de la "política" en general i si d'afavorir les empreses familiars i la dels amics (greu contradicció per a uns que es fan dir "liberals"): Tirme, BAMUSA, etc.

No sé si en el futur votaré UM (depèn de molts factors: altres candidatures, successió de na Munar, etc.), però si ho faig serà tenint en compte els pros que pugui tenir aquesta opció així com tots els contres que he assenyalat. En cap cas serà per simple amor a la mare pàtria com sembla ésser que fan alguns.

És impossible votar per amor a la pàtria sense tenir en compte el benestar de la gent. IM-POS-SI-BLE. La pàtria va endavant si la seva gent està bé i progressa. El que és discutible és la manera d'aconseguir aquest benestar. És discutible que el mètodes intervencionistes de l'esquerra ho aconsegueixin. Els països que estan assolint un desenvolupament des de situacions molt pobre ho fan a través de l'activació de l'economia de mercat, de la incentivació de la iniciativa de les persones, entre altres coses. El mite de l'esquerra subvencionista no és el que desenvolupa aquests països. Ni els mètodes oenegistes de l'"esquerra" mítica. Parlam d'ara. Parlam del segle XXI. No d'altres temps.
Compartim l'admiració pels escocesos nacionalistes que ara hi governen.
I enhorabona per l'esperit obert que manifestes com a votant!