Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

Patirem

miralles | 21 Agost, 2007 20:36 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Conselleria d'Educació i Cultura

Fins fa pocs dies era un d'aquests il·lusos que creien que amb el retorn del PP a l'oposició s'acabarien les polítiques nocives en matèria lingüística i de patrimoni. Ara veig que potser no sigui tan fàcil com això, que haurem de seguir lluitant com fins ara perquè el govern afronti amb valentia aquestes qüestions.

Ja ens ho podíem haver imaginat que del compliment de la promesa electoral que van fer els socialistes de quedar-se amb la Conselleria d'Educació i Cultura en cas que es tornés a formar un Pacte de Progrés en sortiria una cosa descafeïnada, no fós cosa que els senyors de la dreta espanyolista poguessin acusar el PSOE de ser un partit catalanista i arribessin a convèncer als milers de castellanoparlants que voten el Partit Socialista que votin PP, el garant de la unitat d'Espanya, com a mínim a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Però que alguns membres clau de la Conselleria fossin del PSM i d'ERC (Margalida Tous, Josep Serra i Cathy Sweeney) convidava a pensar que hi haurien temes que s'afrontarien amb el valor necessari sense pensar què en dirien el PP i els seus aliats i si aquests farien campanyes massives de manipulació i difamació.

La setmana passada van desaparèixer unes restes d'art mudèjar del segle XVI propietat del Govern de les Illes Balears que havien estat abandonades a la seva sort en un descampat d'un polígon industrial de Palma sense cap mena de vigilància després que el gener passat s'haguessin fet malbé en un incendi proclamat al magatzem on havien estat dipositades en pèssimes condicions. Les restes en qüestió van costar 60.000€ provinents de fons públics i són uns vestigis únics d'un estil que a les Balears no és gaire comú. Mentre els arqueòlegs es posen les mans al cap i es fan creus com es pot tudar una mostra com aquesta, la consellera Bàrbara Galmés diu que no creu que el govern anterior hagi pogut tenir la irresponsabilitat d'abandonar unes restes artístiques del XVI així com així. I res més? Sabem perfectament qui governava el mes de gener, però resulta que el mes de maig hi van haver unes eleccions que donaren l'oportunitat de governar a uns altres. El PP ja està pagant pels seus errors. Ara la responsabilitat és del PSOE, BLOC i UM i, enlloc d'assenyalar amb el dit acusador el PP, havien de protegir aquestes restes i no ho han fet. Un trosset de la nostra història perdut per culpa de la irresponsabilitat dels nostres polítics (tant del PP com del Pacte, els qui precisament van prometre que protegirien el nostre patrimoni), que ja podem afegir al desastre de Son Espases o a les destrosses provocades per les autopistes. Però no passa res de res, ja que tots sabem anam sobrats en recerca historiogràfica, i que a dia d'avui no hi ha res per descobrir ni res nou per mostrar.

Igualment, fa pocs dies es va presentar als mitjans de comunicació la nova directora general de política lingüística del Govern, Margalida Tous, llicenciada en filologia catalana, pròxima al PSM i ex-batlessa independent d'Artà. Va començar anunciant que recuperaria el Pla General de Normalització Lingüística, cosa que em va semblar una excel·lent notícia. El PGNL és una llei que es va començar a redactar en temps del conseller nacionalista Damià Pons amb la col·laboració i suport d'agents culturals, sindicats i patronals, entre d'altres, i que el PP va paralitzar quan va tornar al poder l'any 2003. Una llei molt necessària per a garantir els drets dels catalanoparlants i afavorir la integració dels nouvinguts en un país d'un milió d'habitants i 5000 km2 que en els darrers anys ha rebut una pressió immigratòria exagerada. Però aviat van arribar les gerres d'aigua freda: no exigirem als funcionaris un nivell concret de català, subvencionarem per utilitzar la llengua catalana però no obligarem a res, etc. Resumint: molt bones paraules, cap mesura concreta. És del tot normal que els Estats legislin a favor dels seus idiomes respectius (ho fa Espanya, per exemple), sense que ningú es queixi ni parli de no sé quines imposicions, però si es tracta d'una llengua minoritzada com la catalana a les Illes Balears és un despropòsit. Per això el nostre govern actua amb tanta poca determinació en política lingüística. Personalment començ a estar fart d'aquesta situació: els medicaments, per posar un exemple de molts que se'n podien posar, han d'estar etiquetats obligatòriament en espanyol i és del tot normal, però no es pot obligar a que s'etiquetin en català, ja que això és una imposició intolerable de tall feixista. El que és normal per l'espanyol no ho pot ser pel català? Per alguns sembla ésser que no: en nom d'un liberalisme malentès si un catalanoparlant es topa amb un funcionari que no sap parlar català s'ha de fotre i ja està. Per això li ensenyen espanyol a l'escola: perquè conegui i parli la llengua útil, la de l'Imperi, la de tothom, encara que sigui per la força, no té massa importància si a un mallorquí desgraciat se l'imposa una llengua que no és la seva, en canvi hem de treure foc pels queixals si a un senyor vengut d'Andalusia se li exigeix el català per a treballar, ja que és una imposició terrible. Una mica de seriositat i de coherència, per favor: naturalment que tothom té el dret a parlar en la llengua que li vengui de gust i que quan més llengües es coneguin molt millor (negar-ho és propi de règims totalitaris), però precisament per això s'han d'establir deures: el deure a etiquetar en català, el deure a aprendre català en una escola amb immersió lingüística, el deure a tenir un nivell suficient de llengua catalana per accedir al funcionariat, etc. i qui no compleix se li ha d'obligar a assumir responsabilitats agradi o no. Així s'entén en els països o regions bilingües seriosos del món occidental com Finlàndia, Tirol del Sud, Québec, Irlanda, etc. En canvi, aquí hi ha una llengua amb la supremacia absoluta (l'espanyol) i una altra folclòrica i secundària sense cap instrument que garateixi la seva supervivència a llarg termini (el català) amb un procés de substitució lingüística engegat, i ben alerta a intentar-ho arreglar, que vendran els rottweilers a mossegar-te. Per tant, això nostre, més que un país o regió bilingüe, és una república bananera amb polítics sense ambició que no volen aplicar-li la mà de metge que necessita, molt més amoïnats per jugar de forma malintencionada a ser filòlegs quan la majoria no ho són a l'hora de debatre si el valencià és català o no o si s'han de protegir les anomenades modalitats insulars front a un suposat català de Barcelona invasor.

A hores d'ara ja començaria a ser hora, si bé no de projectes ja engegats i acabats, sí d'assumir la responsabilitat de gestionar la Comunitat Autònoma sense pensar si això o allò ho va fer el PP o no i de perfilar projectes i mesures concretes sense por de l'oposició i del que puguin dir els mitjans de comunicació conservadors. Tanmateix, ja han posat el crit al cel exagerant-ho tot per la llei del comerç que obliga a uns mínims d'ús del català als recintes comercials, malgrat la societat no s'ho miri (ni abans ni ara) amb mals ulls, així com també per uns comissaris lingüístics preseguidors de l'espanyol que va pressumptament proposar el Bloc per Palma durant la campanya (no he aconseguit trobar cap referència al seu programa).

Per cert, diuen que en Losantos és familiar de la consellera Galmés, hauran parlat d'aquests temes? El periodista de la COPE i Libertad Digital atacarà públicament la seva pròpia família per ser nazi-onalista? Segurament ho sabrem ben aviat…

Comentaris

Re: Patirem

Bernat | 22/08/2007, 10:23

Estic practicament d'acord amb tota aquesta reflexió, però no crec que el tema lingüístic hagi de consitituïr un element de polèmica durant aquesta legislatura, eclipsant la resta. Sobretot a efectes electorals.

Re: Patirem

Joan | 22/08/2007, 12:58

Naturalment que no crec que la llengua hagi de ser bandera exclusiva de l'acció del nou govern, però aquest no pot obviar mandat estatutari i constitucional de protegir i garantir l'ús normal de les llengües oficials de les Illes Balears, cosa que, per ara, sí han obviat tots i cada un dels governs que hem tengut des de la transició. Desgraciadament, per això s'haurà d'entrar en polèmiques i debats estèrils amb gent minoritària però amb força influència al nostre país. Però, vaja, n'hi ha que per aconseguir recuperar el que han perdut són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de mentir. Suposant que no facin res en aquest tema, la vulgarment dita "brunete mediàtica" trobarà qualsevol excusa per carregar contra el nou govern: que si la convivència, que si la corrupció, etc. Per això és preferible encara els problemes de la nostra Comunitat amb valentia.

Re: Patirem

Bernat | 23/08/2007, 10:12

Estic d'acord, però al meu entendre el perill seria que ens centrassim excessivament en el camp lingüístic oblidant la resta. Dit d'una altra manera: si es fa política amb majúscules en el tema de la normalització lingüística, perfecte; però no a costa de la resta de polítiques que també són importants.

No s'ha de caure en la temptació de primar els temes identitaris -tal i com va ocórrer a Catalunya durant el primer Tripartit, el de Maragall- sino que, sense oblidar-los, s'ha de fer polìtica en la resta de camps (especialment el social).

En cas contrari cauríem en una dinàmica un tan perillosa que l'únic segur que ens duria són arguments pel que correctament anomenes com a brunete mediática.

Re: Patirem

Joan | 23/08/2007, 11:34

D'acord en prioritzar la política en la resta de camps, i no em consta que cap partit dels que formen el govern no hi estigui. De totes maneres, més que de temes identitaris (si Balears és o deixa de ser, si ha de tenir tal o qual cosa, etc.) parlava d'establir uns drets i deures clars per a la ciutadania i l'administració, cosa que crec que hauria de ser bàsic per a qualsevol govern democràtic.

És possible que alguns no vulguin entendre-ho així malgrat sigui fàcil de comprendre per a qualsevol persona amb dos dits de seny, però si no se'ls dóna arguments per aquesta banda ja en trobaran per una altra. Sinó mira el que va passar amb el "Don Pedro", quan aquesta "brunete mediàtica" va intentar comparar-ho inútilment amb el Prestige. És molt difícil governar pensant amb el que dirà aquesta genteta, i tanmateix ens equivocaríem pensant que callaran així com així.

Re: Patirem

Bernat | 23/08/2007, 16:39

Certament seria un error governar pensant amb el que diràn. La prova la veim, a nivell estatal, amb la diferència de quan el govern de Zapatero actúa d'acord amb el que pensa (reformes socials...) o quan s'escolta massa al PP i a la COPE o llegeix massa els editorials d'El Mundo i de La Razón (ETA, Navarra...).

Així i tot, vius, que aquesta "brunete" és un autèntic poder fàctic, igual que aquell poder fàctic que durant la Transició frenà tantes aspiracions democràtiques en aquest país. Salvant les distàncies, és clar.

Salut.

Re: Patirem

F. Mira | 24/08/2007, 20:24

La Consellera Galmés, ha parlat i clar. La Política estrella del govern, és la gratuitat dels llibres.
Si no ho ves vist per TV, no m'ho creuria.
Estorats i només duim dos mesos.

Llibres de text

Joan | 24/08/2007, 21:03

En efecte, tota la propaganda política del govern va destinada a la gratuïtat dels llibres de text, una mesura que difícilment podran complir si tenim en compte que la Conselleria no té diners ni pel correu.

A part, és molt discutible que donar llibres de text de franc sigui la millor solució, encara que segur que és la més populista.

Potser en parlem d'aquest tema tan interessant en un futur ben pròxim.

d'acord

Un indígena | 28/08/2007, 08:25

Totalment d'acord. És trist però aquest govern inspira poca confiança en allò que afecta a la llengua.

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb