Reflexions mediterrànies

Convergència decideix

miralles | 31 Agost, 2007 02:35 | Compartir:

Ja fa gairebé dos mesos que vaig parlar per sobre del debat intern que hi ha entre les files d'ERC. Tenc la sensació que hi ha gent que vol fer creure que Esquerra està en crisi i que pel carrer de Calàbria està a punt d'esclatar una guerra civil entre Carretero, Uriel Bertran i el tàndem Carod-Puigcercós, però la veritat és que aquesta crisi s'ha de subscriure en un moment històric, l'actual, en què la societat catalana està políticament desorientada i decebuda, sentint-se conseqüentment poc representada per una classe política incapaç de portar a bon terme els seus compromisos (llegiu Estatut). Prova d'això és la galopant abstenció, la més alta de tot l'Estat. Sota aquest context és faltar a la veritat negar que tots els partits catalans, sense excepció, estan en crisi, i la veritat és que ERC no és qui, per ara, més malparat en surt de la crisi. Si sembla que és al contrari és perquè la formació republicana és l'única que no té una brunete mediàtica disposada a tapar-li les vergonyes. Més clar, aigua. Llegiu els diaris catalans i ho veureu.

Avui parlaré sobre com viu la crisi política catalana CiU, una (recordem-ho) federació composta per dos partits amb sensibilitats i interessos sovint contraposats: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió (UDC). Ho ha dit aquesta setmana Ramon Espadaler, president d'UDC: "potser ha arribat el moment de prendre consciència que no podem estirar més el braç que la màniga electoralment parlant. Que pretendre representar una cosa i la seva contrària, en lloc de donar vots tan sols engreixa l'abstenció." Pens que són unes paraules molt assenyades que reflecteixen el baix moment de forma de pateix la federació i les seves incoherències internes.

Des que el 2003 perderen el govern de la Generalitat, la realitat és que no es pot dir que les coses els hagin anat molt bé als convergents: han perdut vots i representació institucional en totes les convocatòries electorals, exceptuant les eleccions al Parlament del passat 1 de novembre. Han passat de governar la Generalitat en solitari a tenir en la diputació de Tarragona el seu feu de major importància i, a sobre, la governen en coalició amb el PP igual que Vielha, única capital de comarca principatina amb alcade del partit unionista espanyol malgrat tenir un únic regidor al Consistori (darrera força política en vots i escons) i la UDA (marca blanca del PSC a la Vall d'Aran) ser el partit amb més vots (Mas, on vas amagar el notari i el teu catalanisme de bon de veres aquell dia?). Que s'excusin en la baixada de vots d'ERC a l'Àrea Metropolitana als dos darrers comicis i amaguin el cap sota l'ala dient que han guanyat regidors a la ciutat de Barcelona, si volen, però no arreglaran pas la seva desendreçada casa.

Tanmateix s'ha de celebrar que CiU comenci a adonar-se'n de quina és la realitat a la que s'enfronten i comencin a moure fitxa. Mentre UDC té un complex d'inferioritat i no vol, de cap de les maneres, ser eclipsats per la CDC i marcar un perfil propi apart (Duran i Lleida dixit) i ambiguu entre socialisme i conservadurisme espanyol (amb l'eterna esperança d'aconseguir un ministeri a Madrid), alguns militants de Convergència s'han fartat de les crítiques d'Unió i de les seves ànsies de poder ja fan campanya per desfer la federació. Fins i tot el passat 27 de maig els dos partits van presentar-se per separat en uns quants municipis. Enmig de l'embolic s'ha presentat un corrent crític de CDC, Plataforma per la Sobirania, liderat pel Conseller Nacional reussenc Víctor Terradellas que aposta per un acostament a ERC proposant un referèndum d'autodeterminació d'aquí a dues legislatures (fet que entra en els plans d'alguns republicans) per tal de tornar a la plaça de Sant Jaume. Personalment, crec que és una jugada molt intel·ligent per part de Terradelles: si veus que els únics que et poden donar la presidència no volen saber res de tu i des de la passada dècada pacta sistemàticament amb l'esquerra espanyola, mira de potenciar postures que pogueu tenir en comú per tal que no et puguin rebutjar més, enlloc de desqualificar-los sistemàticament amb la vana esperança de desmobilitzar el seu electorat, com va fer el mes passat la senyora Molero. A més, concorda perfectament amb l'opinió que he expressat algunes vegades, sobre que és molt millor de cara a reunir el màxim vot sobiranista possible crear un partit independentista de centredreta complementari a la socialdemocràcia d'ERC en comptes d'un únic partit ni de dretes ni d'esquerres com proposen molts. Davant el panorama, mentre les JNC aplaudeixen la iniciativa i al crit de Catalonia is not Spain cada cop tenen més influència en la joventut catalana, Artur Mas reb la notícia amb tebiesa i prudència (es veu oblidat a incloure independentistes al seu programa, però alhora no vol perdre poder) i ERC està espectant, UDC diu que de cap manera. Que ells respecten la Constitució. Que això és radicalitzar-se. Fins i tot alguns militants de base han amenaçat de desfer el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats i acostar-se al PP. Davant el merder aparegut a la casa convergent apareix Jordi Pujol cada cop menys influent intentant, com sempre, posant pau en totes les famílies i tribus de CiU, des dels socialdemòcrates als liberals, des dels regionalistes als independentistes, en una entrevista el passat diumenge a l'AVUI, però ho fa d'una manera tan i tan ambigua que fins i tot la diputada popular Montserrat Nebrera li proposa d'afiliar-se al PP, mentre acusa als companys de l'ex-president ni més ni manco que d'independentistes, anticlericals i rojos. A alguns els pot semblar una proposta delirant, sense sentit, però jo després d'haver escoltar les crítiques al nou Govern de les Illes Balears per ser un tots contra el PP, obviant que mantenen relacions amb un dels socis de govern a través del Partit Liberal Demòcrata Reformista Europeu que haurien de potenciar i cuidar, i de la decisió d'alguns militants d'UDC d'enregistrar al Ministeri de l'Interior la marca Unió Popular Catalana per tal d'agrupar el seu partit i el PPC en el futur així com de fer mambelletes a Ciutadans no sé què pensar.

Quin berenar que tenen montat els de Convergència, sí senyor! El d'ERC no és res comparat. Per mi està ben clar que al congrés de l'any que ve s'hauran de decidir o bé per ser un satèl·lit del PP a l'estil de la CSU bavaresa o de la UPN de Navarra o bé per a convertir-se en una federació de centre, capaç d'aglutinar persones des del centreesquerre fins a la centredreta, sota el denominador comú d'un catalanisme renovat que aposti clarament per la sobirania a mitjà termini vegent que la línia autonomista que han portat des de la Renaixença està esgotada i s'acosti a ERC sense exercir la violència verbal que han utilitzat fins ara per tal de desfer el tripartit el 2010 (o, fins i tot, abans amb una moció de censura pactada entre les dues forces al president Montilla, perquè no). Malgrat tenc ben clar quina els convé, les dues opcions són respectables. Només els deman que ningú s'atreveixi a donar carnets de bon patriota perquè rebrem de per tot. Ara mateix la decisió és més seva que no pas d'Esquerra, per molt que es vulguin tapar el cap.

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

Convergència decideix

Comentaris

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció