Reflexions mediterrànies

Pareix mentida, però el temut mes de setembre ja és aquí. A mi el temps sempre em passa massa ràpid. Els passats darrers dies d'agost em demanava que com estaria a partir de dia u, si estaria tranquil, content, neguitós o a punt de morir, però la realitat és que fins ara no m'ha passat res d'estrany, és més, per a fer justícia a la veritat haig de dir que estic millor que mai, ja que aquest estiu m'he aprimat dos quilets, suficients com perquè la balança de la farmàcia em retregui que d'acord amb l'Índex de Massa Corporal tenc un lleuger sobrepès i, a més, una dentista, una dermatòloga i una oculista m'han dit que tenc molta més salut que elles i que, sisplau, no sigui tan pesat en aquesta qüestió. Encara fa bon temps. A més, sé que no em puc queixar gaire perquè he tengut unes vancances molt més llargues que la majoria dels meus companys, ja que pel febrer vaig poder enginyar-me-les per acabar el curs dia 19 de juny amb un horrorós examen d'una assignatura que, paradoxalment, m'agradava molt com és Enginyeria Química. Per cert, vaig aprovar malgrat que estic gairebé segur que em vaig equivocar estúpidament amb el càlcul de la longitud equivalent referida a l'estretament d'una canonada del procés químic del segon problema de la segona sessió.

Com als nins petits, a mi també em toca fer la tornada al col·legi. Demà horabaixa me'n vaig a Barcelona en avió. He sentit dir que en Jaume Matas se'n va també demà als Estats Units (ja era hora! Esper que no torni!), així que si voleu que li enviï records de part vostra només m'ho heu de dir. Aquestes primeres setmanes les dedicaré als pesats i necessaris tràmits burocràtics a la Facultat de Química i a atendre alguns compromisos que tenc enlaire. Les classes comencen dia 17. De les quatre noves assignatures que faré em fa especial il·lusió la Química Física III, perquè és una cosa que encara no he tractat mai, ni a la secundària ni a cap assignatura de la carrera que he fet fins ara. Ara bé, també són plenament conscient que és refotudament difícil: aquest estiu he intentat llegir l' Atomic Theory and the Description of the Nature de Niels Bohr i no he entès ni un borrall. Segurament també hauré de tornar a passar pels laboratoris amb la bata i les ulleres de seguretat i per les sales d'informàtica. Veurem com va això pels exàmens de gener.

També m'agradaria anar qualque dia al teatre o a la música, però pel que he vist a la completíssima pàgina web de l'Ajuntament per allà molts locals encara fan vacances i el GREC ja ha acabat. A veure si per la Mercè puc anar a l'estrena de la nova temporada de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (quin nom més llarg!) a l'Auditori. També em faria especial il·lusió anar a veure a finals de mes Andrea Chénier al Liceu, una òpera d'Umberto Giordano injustament oblidada amb un repartiment de luxe (José Cura, Deborah Voigt, Carlos Álvarez…) i una producció venguda expressament de Tòquio.

El baríton menorquí Joan Pons cantant l'ària Nemico della patria al MET de Nova York el 1996.

No pens tornar a Mallorca fins a Nadal. Fins dia 22 de desembre, si hem de tenir aquesta extrema exactitud que molt sovint en química fa més mal que bé. No sóc d'aquelles persones que anyoren especialment la seva terra quan són fora perquè de fet, fa uns anys que em vaig adonar que sóc un desarrelat. Aquí alguns ex-coneguts ja no em reconeixen pel carrer (o viceversa) i hi ha un munt de gent que ha vengut de fora aquests darrers anys que mai he arribat a conèixer. Allà, malgrat hagi conegut bellíssimes persones, imbècils (amb perdó, però parlant clar i català) i gent que m'ha deixat indiferent, sóc i sempre seré el mallorquí de la classe, el que enlloc de menjar aquestes delicatessen xineses i japoneses ara tant de moda, menja galletes d'Inca, sobrassada i ensaïmada (si tastassin l'autèntica cuina mallorquina enviarien a porgar fum els insípids sushi i rollets de primavera i em comprendrien molt millor), i xerra d'una forma peculiar (això deu ser perquè mai s'han adonat d'aquestes es tan obertes que fan i que em causen una notable impressió cada cop que les escolto, desterrant la vocal neutra, que ells erròniament confonen amb una a).

Així que pel cap en aquests moments se'm passen molts sentiments contradictoris pel cap: puc passar de l'eufòria a la por o de la decisió a l'desorientació més absoluta en qüestió de minuts. Que si anyoraré el menjar o el posar el peu sobre l'accelerador, però ja voldria esser a tal lloc o conèixer com està tal persona. Jo, que sempre intent expressar amb el mínim de paraules i la major exactitud i precisió (no són el mateix) possibles, ara mateix em declar del tot incapaç d'expressar el que sent, però això és una cosa que em passa sempre que he de tornar a la Facultat després d'unes vacances. L'ideal seria viure en un lloc amb la tranquilitat i hospitalitat de Mallorca i amb l'activitat cultural, científica, acadèmica, política, etc. de Barcelona, però els models ideals, tal i com el seu nom indica, no existeixen, només són un producte de la ment humana per tal d'explicar el millor possible el món i els nostres desitjos. Així que haig de triar. Perdonau la parrafada. Esper que, igual que en les altres ocasions, se'm passi d'aquí a uns dies.

Ara aniré al que crec que és d'interès pels quatre lectors del meu blog. Com us podeu imaginar, reemprendre la meva vida després d'estar tres mesos desconnectat de tot implicarà que aquest espai virtual sigui recol·locat dintre de les meves prioritats diàries. Una carrera com química és un curiós sistema termodinàmic que bescanvia energia en forma de treball però no de calor fent que el seu increment d'entalpia sigui positiu (com a mínim a un servidor) i queda poc espai per a la resta. Supòs que els que heu estudiat alguna carrera de característiques similars ho entendreu. No és la meva intenció tancar aquest blog, òbviament, perquè m'ha donat l'oportunitat de compartir inquietuds al llarg dels 25 articles (inclòs aquest) que he escrit sobre el que observo en la meva vida, el que pens de les coses i del que passa pel meu cervellet, que sempre està tramant alguna cosa, a més d'aprendre coses noves, que també és molt important. Així que vull agraïr a Manel Garcia la seva especial simpatia, a Victòria Vives, a l'indígena eivissenc i a Bernat Vidal que m'hagin enllaçat als les seves respectives bitàcores; als que heu escrit comentaris discrepants o no (sense etiquetar, cronista, + de setze, F. Mira, Antoni, Daniel, Gerard, Pep, Gínjol, Dessmond, Ignasi Serra, Amadeu Corbera, Lluís, etc.) el seu interès per participar i als lectors anònims (sé que n'hi ha algun d'i·lustre) que hagueu perdut un poquet del vostre temps per fer-me feliç. Sense vosaltres no hagués estat possible. El que sí faré, serà esciure un poquet menys (la freqüència variarà per èpoques) i també de temes més variats, ja que he observat que m'he decantat massa per la política, i massa poc pel teatre, la literatura, la química, la música i tantes altres coses que són del meu interès també, ja que un no sols viu de donar llenya als nostres representants a les nostres institucions. Però res de pressions. De fet, això no era la intenció inicial quan vaig obrir el blog el passat abril. Malgrat tot, que ningú s'alarmi, perquè esper que poguem parlar dels dos principals temes d'aquest curs polític, que per a mi són, l'inici d'una nova etapa al nostre govern amb Francesc Antich de president i les eleccions estatals del mes de març, en les que esper, les Illes Balears obtenguin per primer cop un diputat nacionalista al Congrés (si ha de ser del PSM, d'ERC, d'ENTESA o d'UM ja ho anirem vegent) i que el nou Govern d'Espanya no ens faci el buit sigui del color polític que sigui.

Me'n vaig a fer les maletes.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Aeroports espanyols, Catalunya escanyada
• Ho sabien!
• Una nova Califòrnia
• Un mal dia per als imperialistes
• Adéu, Montse
• La ximpleria i l'estafa de les balances fiscals
• D de deliri (o de Delgado)
• La tercera de Mahler
• Analfabets científics
• Un any reflexionant a la riba de la Mediterrània

• Món [16]
• Països Catalans [27]
• Articles MónDivers [6]
• Química [5]
• Música [7]
• Personal [4]
• Informàtica [1]

• Joan: Ostres, de veritat? Idò tenint en compte que Diario de Ibiza i...
• Un indígena: Impressionant. Per cert, a Diario de Ibiza mai publicarien una...
• Joan: Podria ser, però el que pareix cert és que a can PP ho sabien...
• dessmond: Potser el que passava és fins fa poc els comptes de les balances...
• Mallorca LLevant: i amb actitud d'Estambul densitat,
• Joan: Miquel, l'important de Califòrnia és que ha estat capaç de...
• Un indígena: Els funcionaris compleixen ordres i no fan res per gust sinó per...
• Miquel Gil: Jo aposto per intentar ser com Suïssa o Holanda, ja que...
• paisse: Com? Una catalana que es sent espanyola? Quin crim tan...
• Miquel Gil: Quanta raó... Estic content de que els de les Illes sigueu tan...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents