Reflexions mediterrànies

Ara sí, president

miralles | 07 Setembre, 2007 15:18 | Compartir:

L'altre dia criticava l'ex-president Pujol per haver estat tan i tan tebi en una entrevista concedida a l'AVUI que fins i tot Montserrat Nebrera li ha proposat d'ingressar al seu nou partit perquè, francament i amb tots els respectes, em sembla preocupant que una regionalista unionista declarada com la senyora Nebrera es senti identificada amb un ex-president nacionalista. Significa que alguna cosa no funciona. Sempre he estat bastant crític amb Pujol i CiU, sobretot per la seva tàctica de peix al cove i de no emprenyar gaire al pitjor del nacionalisme espanyol, o fins i tot fer-hi amistat. En aquest sentit em recorden molt als socialistes, als quals alguns convergents els critiquen precisament per això. Ara bé, això no vol dir que no reconegui els mèrits de Jordi Pujol com a president, que són molts. Sens dubte el senyor Pujol és un home amb un gran bagatge intel·lectual que sap estar en el lloc que li pertoca i amb gran carisma i capacitat de lideratge. Prova d'això és que va deixar la Generalitat per la porta gran, amb la seva tasca reconeguda tant per tota la classe política sense excepcions com per la societat. Molt probablement hagi estat un dels millors polítics catalans d'aquests darrers trenta anys. Altres no poden dir el mateix. Maragall encara va tenir una sortida decent perquè se li va reconèixer haver liderat les reformes que feia temps eren reclamades i haver possibilitat un canvi polític crec jo que necessari. Veurem com acaba Montilla.

Tot això que escric avui ve arran de l'article seu que l'AVUI publicà dimecres passat, que consider de lectura obligatòria. Gaston Thorn, mort el mes passat, fou un polític luxemburguès que ocupà diversos càrrecs, entre ells el de President de la Comissió Europea, des del qual contribuí en la construcció europea enfrontint les institucions comunitàries, i més tard ajudà Catalunya a tenir major presència a Brussel·les. Podríem considerar que fou un catalanòfil, però qui s'ha enrecordat d'ell aquí? Quantes pàgines de diaris i minuts de ràdio i televisió s'han dedicat a la seva mort? En canvi, com bé deia fa pocs dies Joan Oliver en una columna molt recomanable i que ha rebut moltes mostres de suport, aquestes darreres setmanes els mitjans catalans han dedicat planes i planes a morts de gent llunyana al nostre país o que han estat abanderats de l'anticatalanisme més ranci.

Dóna per pensar. De veritat som tan masoquistes com per viure obsessionats i acomplexats per uns individuus espanyolistes amb capacitat intel·lectual força limitada i no tenim ni una mica d'autoestima com per reconèixer i apreciar la tasca de persones, del país o no, en favor de Catalunya? Jo cada cop estic més convençut que a determinats sectors polítics i intel·lectuals situats més enllà de Fraga no se'ls ha de fer cas per molt que ens ofenguin, tanmateix són quatre rates comparats amb els centenars de persones del nostre continent que s'identifiquen i donen suport a la causa catalana, i molt més preparades i obertes. Convé doncs que ens fixem més en aquests sectors i fem d'Europa el nostre marc polític i econòmic més immediat, i que comencem a pensar que ens hem d'espavilar tots solets si volem tirar del carro ja que, com em va ensenyar el meu padrí, no esperis que ningú et dugui un confit a ca teva. Mentre, que cridin els senyors de la brunete madrilenya, però han de saber que només tendran el poder que nosaltres els concedirem amb la nostra consideració, i si no en tenen hauran de tornar a ca seva amb la coa entre les cames. És l'única manera d'avançar cap a un país millor i de primera divisió.

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

Ara sí, president

Comentaris

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció