Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

L'òpera és viva

miralles | 11 Setembre, 2007 21:09 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Existeix un prejudici general, fins i tot en gent que es dedica d'una o altre manera a la música, sobre l'òpera contemporània, entenent com a tal l'òpera creada després de la segona guerra mundial, que marcà un abans i un després en totes les disciplines, inclosa la música. Diuen que no existeix i que és impopular. Que al gran public només li interessen els Verdis, Puccinis i Mozarts. N'hi ha que justifiquen els corrents recuperacionistes d'obres oblidades del barroc (ara més representades que mai) o els muntatges trencadors d'òperes del gran repertori de gent com Bieito o Konwitschny (en vaig parlar el mes passat) precisament per la falta d'òperes actuals: com que el públic sent la necessitat de conèixer nova música i els músics d'avui dia no ens l'ofereixen, recuperem obres de Handel i Vivaldi que havien estat arraconades en un caixó, o reintepretem Mozart i Verdi. Fins i tot alguns agosarats li posen data de defunció: 25 d'abril de 1926, data de l'estrena absoluta a La Scala de Milà de Turandot, òpera pòstuma de Puccini i una de les més representades arreu del món.

No en féu cas. Si bé és cert que alguns països són més conservadors que d'altres (Itàlia és molt menys receptiva que els Estats Units, per exemple), només són el que hem dit al principi: prejudicis. La veritat és que compositors com Henze, Glass o Tan Dun segueixen escrivint òperes i representant-les amb força freqüència als grans circuits operístics europeus i americans guanyant-se el favor de la crítica i del públic. Òperes com El Gran Macabre (1978) de Ligeti o The Turn of Screw (1954, vegeu vídeo superior) de Britten, per posar dos exemples molt clarificadors, gaudeixen de gran popularitat i es representen amb molta freqüència a molts teatres. Sense anar més lluny, aquest any el Liceu té programades Hangman, Hangman! (1982), The Town of Greed (2007), ambdues de Lleonard Balada; així com Mort a Venècia (1973) de Britten i a València s'oferiran 1984 de Lorin Maazel (estrenada el 2005 i basada en la novela d'Orwell), La Bella i la Bèstia (1994) de Philip Glass i Obrucheniye v Monastïre (1946) de Prokofiev. De ben segur que algunes d'aquestes òperes, entre moltes altres, passaran a la posteritat i es seguiran representant durant segles incrementant la seva popularitat. Algunes que ja han estat oblidades algú les recuperarà en el futur i d'altres, com diuen alguns escèptics de la música contemporània, cauran en l'oblit, fet normal al llarg dels temps: o algú es creu que durant el segle XVIII només s'escriviren òperes de Mozart, Cimarosa, Martí i Soler, Haydn o Händel i que aquestes sempre han estat igual de populars com ara?

Dintre del context musical actual, l'òpera catalana (molt més rica i variada del que molts es pensen) té bona salut: apart de The Town of Greed de Balada, que s'estrenarà el proper dia 21 al Teatro de la Zarzuela de Madrid, aquest any amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt s'estrenarà una peça de teatre musical basada amb la novela de Joanot Martorell Tirant lo Blanc amb música del pianista del Teatre Lliure Carles Santos, i no serà l'única que s'oferirà a Alemanya: A la Toscana (Albert Guinovart), Juana (Enric Palomar), El Fervor de la Perseverança (Carles Santos), El Saló d'Anubis (Joan Albert Amargós) i La Cuzzoni (Agustí Charles) completaran l'oferta musical. A més, cal afegir El Ganxo, òpera de Josep Maria Mestres Quadreny, un dels compositors catalans més reconeguts de la nostra època, basada amb una obra del poeta Joan Brossa, que es tornà a representar amb èxit la passada temporada al Liceu després d'haver estat oblidada algun temps.

El que sí és possible és que l'òpera hagi adquirit una nova forma conforme als temps actuals i les possibilitats que ens ofereix el grau tecnològic assolit per la nostra societat, així s'hagi adaptat a la mentalitat i la ràpida evolució moderna, que cada cop menys té que veure amb la dels segles passats: formats més reduïts, major diversitat d'estils, introducció de la informàtica, el vídeo i l'electrònica, veus sense impostar, manlleus de la música Pop o en el jazz i els musicals de Broadway, inspiració en el dodecafonisme de l'Escola de Viena, etc.

En definitiva, l'òpera contemporània és tot un món viu i ric per a descobrir amb èxits i públic propi sovint allunyats de les obres del gran repertori oferides pels teatres tradicionals i que segur serà recordat per les generacions futures: així ho demostren els cicles de teatre alternatiu de l' Off-Broadway de Nova York (un dels majors centres musicals de l'actualitat) i el Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions que es celebra cada tardor a Barcelona i que compta amb un notable èxit de públic i crítica.

Adjunt una llista d'algunes òperes que s'estrenaran durant aquesta temporada 2007-2008:

  • Phaedra, de Hans Werner Henze. Berlín.
  • Melancholia, de Georg Fridrich Haas. París.
  • Appomattox, de Philip Glass. San Francisco.
  • La lumière Antigone, de Pierre Bartholomée. Brussel·les.
  • La Hija del Cielo, de Juan José Falcón. Las Palmas de Gran Canaria.
  • The Town of Greed, de Lleonard Balada. Madrid.
  • El Saló d'Anubis, de Joan Albert Amagós. Frankfurt.
  • La Cuzzoni, d'Agustí Charles, Frankfurt.
  • Avis de tempête de Georges Asperghis. Brussel·les.

Música | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Entrevista magnífica

Presmsòmetre | 13/09/2007, 09:44

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=10659

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb