Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

I tu, què fas?

miralles | 14 Setembre, 2007 01:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Diada

Dimarts passat, com ja tothom deu (o hauria de) saber, va ser la Festa Nacional de Catalunya. Com sempre que s'acosten al monument a Rafel de Casanova, els unionistes espanyols del PP varen rebre una bona xiulada per part dels assistents, responent ells apel·lant, com també és tradicional, de forma recurrent al feixisme (perquè, és clar, ells no es comporten com a tals quan mantenen una actitud reprovable a les nostres institucions). El que ja no era habitual fins enguany eren els crits de botiflers que alguns dirigiren a les JERC i els impediments de tots tipus perquè aquests poguessin accedir al Fossar de les Moreres baix el crit de guerra Al Fossar no hi entra cap traïdor! Naturalment, al dia següent la premsa espanyola ressaltà els crits contra el PP, deixant de banda les manifestacions molt més dures, contundents i condemnables contra ERC, no fós cosa que la realitat els espatllés el missatge que volen difondre a les Espanyes per tal que els nacionalistes espanyols arrassin a les pròximes eleccions: el PP és la gran víctima del naZi-onalisme alimentat pel PSOE, els autèntics feixistes.

Arribats a aquest punt de l'article, vull obrir parèntesi per felicitar la genteta de Ciutadans per no haver celebrat l'11 de setembre amb la resta de partits i agents socials i haver anat ben lluny del Parc de la Ciutadella a difondre les seves teories negacionistes. No és que cregui que el negacionisme històric envers la retirada dels furs i privilegis del Principat de Catalunya amb tot el que això va suposar pel país mereixi especial atenció, però sí que crec que la seva participació a la Diada hagués pervertit el significat que la nostra Festa Nacional ha de tenir de forma intolerable. Esper sincerament que els unionistes d'altres partits prenguin nota de cara els propers anys. Per una altra banda també vull felicitar a Maria Antònia Munar i a Joan Lladó per la seva participació als actes oficials. Tanc parèntesi i que no se'n parli pus.

És fàcil imaginar-se d'on venien les crítiques amb violència envers Esquerra: dels meus amics els comunistes adolescents que, en un exercici de maximalisme exacerbat, acusen ERC d'haver pactat amb el socialisme espanyol.

Resulta curiós que aquells que tenen el Che Guevara, Cuba i la Unió Soviètica (una màquina implacable d'aixafament de minories nacionals, algun dia n'hauríem de parlar) com a exemples a seguir, vulguin donar lliçons d'ortodòxia patriòtica als que sempre hem defensat la democràcia i els drets humans. La ignorància fa mal, i la caparrudesa d'alguns individuus amb acné encara més. El que haurien de fer és, enlloc de bramar i bramar, llegir una mica d'història.

Evidentment, el futur no són uns Països Catalans fent d'apèndix regional a Espanya i França, però tampoc ho són uns Països Catalans lliures i socialistes com reclamen alguns. Certament, l'experiència dels gulags, la restricció de llibertats individuals i col·lectives i l'escassetat d'aliments no són desitjables ni, essent realistes, factibles de cara el futur. El futur és una Nació Catalana lliure en el si d'una Europa unida i de tall occidental amb una economia competitiva i unes institucions fortes i arrelades a la societat a l'estil de Suècia, Dinamarca o Holanda. Uns Països Catalans que, de ben segur (a no ser que les relacions amb Madrid i París deixin la crispació per a passar a la concòrdia, cosa ara mateix improbable), s'independitzaran després d'un llarg procés democràtic però valent encapçalat, malgrat els errors del passat, per ERC, CiU i, segurament, sectors del PSC i ICV, amb el suport d'una àmplia majoria social. Mentre, què faran els nostres amics, els comunistes estalinistes de la CUP, Endavant, PSAN, Maulets, UNC, Estat Català, RC, etc.? Crispar, dir Judes al mismíssim Macià i fer el numeret en les ocasions especials sense aportar realment res a la construcció nacional. Independentistes de fireta, però molt ortodoxes i esquerranosos. Això sí, un cop complert el procés diran que ells han guanyat la lluita. Tendran cara…

És una veritable pena que alguns utilitzin una festa que hauria d'esser de reflexió per a tots els patriotes catalans en una jornada consignatària del tot banal. No és això, companys, no és això. Jo als militants dels diferents partits que creuen en el país i, molt especialment, als militants dels partits catalanistes ortodoxos i d'extrema-esquerra, els demanaria que reflexionassin sobre la seva estratègia de futur. Si aquesta funciona o s'ha de canviar. I, després, posar-se a treballar de veritat per Catalunya fugint dels sempre atractius (però inútils i himnotitzadors) focs d'artifici polítics. Que ningú cregui que simplement demanant la independència l'assolirem algun dia, per això cal treballar i gestionar bé el que tenim per tal de demostrar a la població que la sobirania no tan sols és útil, sinó que, jutjant com van les coses per la Meseta, necessària.

Països Catalans | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Per reflexionar

Presmsòmetre | 14/09/2007, 07:55

Si guanya Zapatero, perd Catalunya
Fa quatre anys, l’eslògan electoral del PSC va ser “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Va ser un èxit rodó: 21 diputats. Però, vista l’experiència acumulada, haurem de creure que la realitat seria la contrària: “Si guanya Zapatero, perd Catalunya”. La frase em sona tan bé, que crec que els principals adversaris del PSC-PSOE (a priori, CiU i ERC) s’haurien de plantejar d'utilitzar-la com a eslògan les properes eleccions.

Ho afirmo: la victòria del PSC (o sigui, de Zapatero) a les eleccions de març del 2008 significaria que perd Catalunya. I poso un exemple ben concret: els fets esdevinguts aquest Onze de Setembre. Mentre a Barcelona se succeïen les ofrenes florals i els badocs escoltaven declaracions de cara a la galeria, a Madrid, al Congrés dels Diputats, hi passaven coses importants.

El Congrés va votar contra la compareixença del president Zapatero, el gran amic de Catalunya, perquè expliqués els desastres en trens i llum d’aquest estiu. Va votar perquè Zapatero donés comptes el quatripartit format per CiU, ERC, ICV i (o, sorpresa!) el PP. Però la moció va ser rebutjada amb els vots dels diputats del PSOE: i en aquests s’hi inclouen els 21 senyors del PSC, que cobren (en teoria) per defensar els interessos dels ciutadans de Barcelona, Sabadell i Reus.

Com deia un altre eslògan, aquest de Montilla: “Fets, no paraules”. Doncs tenim un fet incontestable: en un cas de conflicte entre la Generalitat i l’Estat, el PSC vota a favor de l’Estat.

Cal formular una pregunta: i els centenars de milers de ciutadans catalans que van votar el PSC i que han patit l’apagada o el caos de rodalies? Els jerarques del PSC ho tenen clar: que els bombin. Aquí, el que mana és l’estratègia del PSOE dissenyada des de Madrid, i els ciutadans catalans que callin, perquè són de segona. (Els ciutadans de primera, segons el PSOE, són els andalusos, que tindran subvencions per l’habitatge).

Independència del PSC respecte del PSOE? Hi va haver analistes molt savis que varen argumentar que el pacte del Tripartit 2 era la prova que el PSC era lliure: Montilla va tirar pel dret, malgrat l’opinió de Ferraz. És veritat. Ara, cal fer una matisació: la rebel·lió de Montilla contra Zapatero no va ser per fer un servei als ciutadans de Catalunya, sinó per ocupar conselleries i tenir cotxes oficials. Lluita pel poder, i punt. Si del que es tracta és de servir i representar els ciutadans de Catalunya, Montilla i els seus tenen molt clara la tria: submissió abjecta davant del PSOE.

Amb aquests precedents, quina credibilitat té Montilla per desenvolupar l’Estatut? Hem de tenir fe en el PSC quan negociï, amb Solbes, que als pressupostos hi hagi inversions justes per a Catalunya?

O sigui que CiU i ERC ja tenen el meu suggeriment d’eslògan: “Si guanya Zapatero, perd Catalunya”. Els agrada? S’atreviran a posar-lo? En tinc els meus dubtes, perquè ni CiU ni ERC no volen incomodar l’amo de Madrid. ERC ja té feta la seva aliança amb el PSOE. I CiU es mor de ganes de pactar i tenir ministres.

Em temo molt que, a Catalunya, guanyi qui guanyi, guanyarà Zapatero. Per golejada. I per desgràcia.

Francesc Puigpelat

http://www.e-noticies.com/opinions/si-guanya-zapatero-perd-catalunya-28301.html

Plantau-hi una senyera!

guapo | 15/09/2007, 09:52

http://www.estatpropi.cat/

Re: I tu, què fas?

Daniel | 04/10/2007, 21:09

Jo no faré res perque no som català: Som mallorquí i espanyol.

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb