Reflexions mediterrànies

Ells tampoc s'escandalitzen

miralles | 24 Octubre, 2007 17:28 | Compartir:

Tornam amb força després d'un llarg parèntesi ocasionat per l'inici del curs i -d'acord, ho admet- les poques ganes d'escriure, i és que en el país del ai, mare meva, que aquests cruels nacionalistes ens volen balcanitzar a cop de referèndum ibarretxià ha arribat una notícia interessant: la Cambra dels Representants dels EUA aprova un pla que preveu un referèndum a Puerto Rico el 2009 per a decidir el seu estatus polític. O els porto-riquenys es mantenen com a Estat Lliure Associat o es busca una nova forma d'associació d'acord amb la Constitució dels EUA. D'acord, la independència no està prevista, però Ibarretxe tampoc la preveu en el seu nou pla i mirau com s'han posat els senyors del PP i del PSOE.

Després del Regne Unit, sembla esser que ara són els Estats Units d'Amèrica els que no es posen les mans al cap a l'hora de parlar del dret a decidir d'un dels seus territoris. Fins i tot és el govern de Washington qui prepara la llei. Curiós que en ambdós casos es tracti de països anglosaxons amb una llarga i envejable tradició democràtica (des del segle XIII el primer i des del segle XVIII l'altre) que sovint hem considerat imperialistes per la seva política exterior. Però han aconseguit aprendre dels seus encerts i errors. I és que britànics i americans tendran molts defectes, però en moltes coses són un exemple a seguir per a les Repúbliques Bananeres del sud d'Europa que neguen drets sota el pretext d'una Constitució (si no van alerta més que això aviat es convertirà en la Bíblia) i d'una pretesa igualtat entre ciutadans que els que vivim a Catalunya sabem que mai ha existit, i difícilment amb presidències successives de populars i socialistes existirà.

Tota aquesta genteta espanyolista que diu ser liberal hauria de saber l'autodeterminació no és cap invent d'ERC o del PNB, sinó de Woodrow Wilson, president dels EUA, Premi Nobel de la Pau i una persona molt liberal (per exemple, un cop afirmà que la llibertat és la lluita per a limitar el poder del govern). Després del final de la Primera Guerra Mundial va creure que els territoris dels antics imperis europeus podien independitzar-se, si volien, i assolir una pau duradora. Tothom va voler la sortida i no consta que ningú s'hagi empenedit. Si a tots aquests països (parlam de Polònia, Lituània, etc.) els ha anat bé i el món no s'ha acabat per a ells ni per a les anteriors potències imperialistes (Àustria o Rússia), i tenint en compte que la nostra història de desencontres amb Espanya es repeteix cíclicament, perquè no podem provar-ho, buscar una alternativa plus ultra l'autonomia regional? Tant costa d'entendre que Catalunya, de ser d'algú, és dels catalans i que són ells que haurien de poder decidir sobre el futur de la seva terra, no perquè les muntanyes hagin de tenir privilegis, sinó perquè el que passà allà afecta a tots?

A vegades fa fàstic viure a un Estat on els seus dirigents a vegades mostren una capacitat intel·lectual pròpia d'un nin de primària i on conceptes com democràcia o Estat de dret són tan volàtils quan s'uneixen amb independència.