miralles | 10 Novembre, 2007 01:04 |

Els unionistes espanyols acusen els que criticam l'Estat decadent -com a mínim des del punt econòmic, lingüístic i polític- que coneixem com a Espanya de practicar el victimisme, d'estar anclats en el passat, d'anar perillosament en contra de la tendència general a la globalització i de moltes altres ximpleries que repetir-les suposaria evidenciar el seu baix perfil. Al final, però, l'enfonsament d'Espanya tal i com nosaltres fa temps que el prevem s'està acomplint inexorablement i lenta a tots els nivells. El nefast i més que probable inútil TGV que estam patint aquests dies n'és només un símptoma més de descomposició d'un sistema que presenta problemes estructurals de dimensions difícils d'imaginar per a molts catalanets innocents del carrer.
Aquesta setmana hem estat testimonis de les declaracions insòlites de José Montilla i de Joan Rossell. Ambdós presidents -un de la Generalitat de Catalunya, l'altre del Foment del Treball Nacional- no són persones que es prenguin aquesta qüestió a la lleugera, així que val la pena escoltar el que han dit. L'un diu que la desafecció a Espanya creix i l'altre ha afirmat contundentment que hem patit una carència inversora important amb tots els governs i qui ho negui menteix. La reacció espanyola davant aquestes paraules ha estat el silenci. Només els socialistes María Teresa Fernández de la Vega i Guillermo Fernández Vara. La primera diu que el govern espanyol s'ocupa de les necessitats dels catalans -i els resultats, vice-presidenta?- i el segon que la culpa del que li passa a Catalunya no la té la resta de l'Estat espanyol -és clar, que la totalitat de les infrastructures catalanes que no funcionen correctament depenguin de l'Estat i duguin l'E d'Espanya és pura casualitat-. S'estan quedant sense arguments, ja que veuen que els que clàssicament han utilitzat han estat rebatuts amb èxit pel temps, el millor analista que existeix. Fins i tot els socialistes, fins fa poc temps exponents de l'entelèquia anomenada no-nacionalisme i del talante amb les Comunidades Autónomas pengen la rojigualda al balcó i es quadren davant el Rei mentre passen per les plazas de soberanía. Tal és la deriva que en aquests moments estan patint els unionistes que fins i tot en un debat de la cadena privada catalana de televisió Td8 Francesc de Carreras, un dels promotors de Ciutadans, va admetre que legalment un referèndum sobre la permanència a Espanya seguint el model del Québec era possible:
"Espanya no escolta" va escriure ahir divendres nou El Punt en portada. Idò al final serà pitjor per a ells. Si la descomposició espanyola avança en el sentit que ho està fent des de fa uns anys, qualque dia veurem com Madrid haurà d'acabar cedint a la raó i convocar el referèndum famós. I ja veurem el que passarà, perquè els referèndums es fan perquè triomfi el sí. I si això és cert, a molts se'ls acabarà la menjadora i la crisi intel·lectual serà major que la del 98. Clar que a mi m'és ben igual: cada vegada som més -i d'orígens ben diversos, per cert- els que intuïm que un Estat petit i amb menor concentració de poder que Espanya com seria una hipotètica República catalana ha de funcionar necessàriament millor. Ja s'espabil·laran.
Joan | 11/11/2007, 02:34
No, si jo no m'empreny. Els emprenyats haurien de ser uns altres. El comentari anterior és una confirmació més que els unionistes espanyols (o espanyolistes, nacionalistes espanyols, no-nacionalistes o com es vulguin dir) s'estan quedant sense arguments.
Això que el sistema electoral sobrevalora els anomenats genèricament com a partits nacionalistes és, simplement, mentida. Comprovar-ho és molt fàcil: es va a la pàgina web del Ministeri de l'Interior o a la viquipèdia es treu els percentatges de vots que tots els partits van treure a les passades eleccions i es multipliquen les dades obtingudes per 350, el nombre d'escons del Congrés. Més d'un se'n duria una sorpresa majúscula i se n'adonaria de moltes coses. En fi, per qui no sabi, pugui o tengui peresa de fer càlculs, passo la solució del problema:
http://desarmats.wordpress.com/2007/06/25/mites-electorals/
Una darrera cosa: les enquestes, enquestes són -i encara més les de l'Instituto Opina, que sempre afavoreix de forma exagerada al PSOE. Per si soles no tenen massa credibilitat -i a més tothom les interpreta com més li interessa-, a no ser que un vagi comparant vàries i sigui capaç de treure tendències. I la tendència és que, si bé en la darrera dècada els resultats estan bastant estancats, sembla que els sobiranistes van guanyant terreny i que els unionistes fa molts anys que no són capaços de superar la barrera del 50%. És això una bona notícia per a l'unionisme espanyol?
L'única que val és la convocada pel govern i, si s'arriba a fer algun dia, estic gairebé segur que es guanyarà perquè abans hi haurà una majoria social favorable clara que ho demani.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: Això s'enfonsa
Daniel | 11/11/2007, 00:28
No t´emprenyis amb el que te dic ara, pero ets un somia-truites. Tens una imatge molt infantil de tota aquesta película.
A més, gràcies a aquest sistema electoral que tenim, els nacionalistes (independentistes, secesionistes, com ho vulguis dir) estau sobrevalorats.
Fa poc va sortir a El Periódico una enquesta sobre el famòs referendum i la independencia de Catalunya. Els resultats van ser molt decebedors pels sobiranistes.