Reflexions mediterrànies

És una sort que EU-EV no formi part d'aquest desgavell. Entre es paràsits d'entesa, es cacics d'UM i demés fauna... com a mínim podreu celebrar ses reunions a nes golf de Muro, una mostra més de l'estima a la terra que manifesta aquesta gent.

No siguis destructiu. A nosaltres el candidat no ens agrada i sabem que és una imposició sense justificació del PSm, però, com que som nacionalistes, el votarem!!!
Hem de fer una pinya clara.
Hem de fer feina per destapar el cap al mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc que pugui entendre què és el que ens convé, que vulgui exercir ...
Les desqualificacions, les difamacions i les etiquetes malignes que es llegeixen als comentaris anteriors són absolutament destructives.
Es pot parlar de moltes bones actuacions, per exemple, d'UM com a responsable de la Conselleria de Medi ambient del govern de les Illes Balears actual.
Endavant Units per les Illes Balears!!!

A mi m'hagués agradat poder reeditar el Bloc amb EU, però volien sigles per mantenir el seu grup parlamentari a Madrid i poder seguir vivint com a paràsits de papa-Estat i utilitzar el meu vot, per exemple, per votar a favor de l'Estatutet de Catalunya o en contra del Pla Ibarretxe, i per aquí no hi pas. Jo no som votant d'IU, en tot cas d'una coalició on participa aquest partit.

En fi, és molt difícil de triar entre uns i altres, per tot hi ha bonys i forats! Però ara mateix crec que "Unitat" és un mal menor.

A mi sí que m'agrada en Sampol -ja fet una bona feina al Senat, tothom li reconeix- però tens raó en dir que s'ha cedit massa al PSM, encara que pot ser que d'una altra manera "Unitat" no hagués nascut.

UM, com tots, ha fet coses bones i no tan bones en el passat. Ho tenc present. El que no pot ser, però, és estar obsessionats per les cagades d'UM i, en canvi, no piular quan són les esquerres les que ens fallen. O tots o ningú!

Som un dimoni molt estressat, aquesta setmana hi ha molta feina en el meu gremi, però així i tot tenc temps d'entrar aquí per dir que els àngels m'han dit que, si som positius i sabem allò que ens convé, la Unitat per les Illes Balears és una iniciativa que té tots els números per fer avançar l'actitud nacionalista entre els balears...Així que millor no "cagar-la" i fer pinya. La unió és la força.

És un honor que em visitin fins i tot de l'infern, lloc pel que, com tothom sap, els independentistes rupturistes en tenim una especial predilecció. Tan de debò Unitat tengui èxit, però s'ha de tenir en compte que aconseguir 45.000 vots en unes eleccions a Corts si bé no impossible sí que és molt difícil, per allò del vot (in)útil i del bipartidisme.

Ara hem d'estar units amb un únic objectiu en comú. Ara hem de lluitar com a germans. Deixem les fòbies i tots a una, Pere Sampol al Congrés.

Unitat per les Illes.

Francament, crec que el diputat és gairebé impossible. Primer, perque tot el procés ha estat massa tardà i precipitat. Segon, perquè gairebé ningú s'esperava l'èxit de la coalició (primer l'unió (ERC-UM i després PSM-UM). Tercer, tot es focalitza excessivament en les Generals. Quart, si no s'aconsegueix diputat, el procés podria trencar-se sense haver madurat. I cinquè, les eleccions cridaran molt al vot útil. I això farà mal.

Una enquesta del UH d'avui donava 44% PP, 42% PSIB, 6'5% Unitat i 4'5% EU-Verds. És el pitjor que podia passar: els dos grans gairebé empatats, acabarien empatant a diputats. Si a això afegim votants d'EU que aniran cap el PSOE, ja tenim empat tècnic i el bipartidisme de sempre.

El més patètic del tema és que hem esbucat un mur per crear-ne un altre. Unitat i EU-EV podrien sumar fins un 11% plegats... però novament la divisió frustrarà qualsevol objectiu.

I no tindrà remei: EU s'ha tancat en si mateixa i no vol saber res d'Unitat (tot i que fou invitada a ingressar-hi, malgrat que es podia haver fet millor). Aniran sols fent-se la "víctima", i perjudicaran a uns i altres.

Però Unitat juga amb un factor a favor: la novetat de la fòrmula, que pot arrossegar votants de l'abstenció o del vot útil si ho fan bé (això és feina d'Entesa per coordinar-los). I que rutlli és difícil. Han començat malament amb això de l'investidura d'en Rajoy. Però queden dos mesos, s'ha fet el més difícil, mai en 30 anys s'havia vist res semblant, aviat veurem el programa electoral... benvingut un mal començament si tot acaba bé.

Si el programa és bo i EU no rutlla, potser Unitat encara arrossegui nostàlgics del Bloc inicialment decantats cap a EU, cercant un vot útil-nacional. Veurem.

És normal que IU no es vulgui plegar a les exigències de la resta. Ells són el partit realment fort (quant a vots almenys) d´aquesta exòtica coalició.

Potser no en treuran cap recompensa material de tot això (cap diputat, és evident) però podràn dir qu es´han mantingut de manera digna i sense cessions.

Jo personalment crec que això de "Unitat" és un fracàs més en la patética història de l´independentisme a les Illes i que hauria de fer reflexionar a molta gent.

No se´n va enlloc sense tenir les idees clares i aquí cadascú es pren el café d´una manera distinta: uns amb llet, d´altres descafeinat, amb sacarina o sense, capuccino... Però la immensa majoria ho fa "a la española". És una realitat.

A tots aquests i aquestes que naveguen per aquí amb la cançoneta del "no, no, no..." i "és gairebé impossible", els vendrà molt bé llegir aquest comentari suscitat arran de la visita recent d'Ibarretxe a Barcelona:

Jordi Cabré
IBARRETXE
Avui compartiré espais almenys tres cops amb el lehendakari i val a dir que, després de l’entrevista que en Basté li va fer ahir a RAC-1, estic més fascinat que mai. No només per la seva actitud política i vital, ni pel seu discurs, que també, sinó sobretot per la frase que va dir sobre el fracàs. A la pregunta de l’entrevistador sobre un eventual fracàs de la consulta popular que té prevista, Ibarretxe va respondre que al fracàs no se li ha de tenir por, això primer. Segon, que Euskadi correrà el risc; fent servir la raó i el cap, és clar, però correrà el risc. I tercer, que el fracàs acostuma a arribar quan hi penses massa. Quan t’obsessiona massa, quan t’intimida, quan et condiciona l’existència. Considero que és una de les frases que conviden a pensar per què aquí admirem tant algunes actituds polítiques d’allí: perquè ens fan falta polítiques menys covardes, més autèntiques, més transparents i decidides. Perquè la tàctica és important, però és molt important la fe li l’amor en el que creus: això és el que va dir després Ibarretxe al micròfon. Que l’amor és el que realment en fa moure les coses, la vida i els països. Tu procura tenir passió al cor: i valora el concepte de fracàs exclusivament en funció d'això.

Extret d'El singular digital
http://www.elsingulardigital.cat/

Ai, quantes respostes! No m'ho esperava. Senyal que el tema desperta passions, i això és bo.

Un d'UM,

Units hi estan, però estan cadascú rema per allà on vol i això no pot ser.

Manel,

Totalment d'acord. El repte és clar i difícil, però no impossible: convèncer els votants que els quatre partits tenen a les locals i autonòmiques perquè no facin vot (in)útil o s'abstenguin. Tenen un mes i mig per a fer-ho. Si ho aconsegueixen faran història.

Joan Planells,

IU el partit fort? No, home, no! L'any 2000 (any cop que tots els partits es van presentar en solitari en unes eleccions a Corts), el PSM aconseguí fer-los el "sorpasso". I si parlam de la resta d'eleccions… doncs tampoc: IU només treu més vots a Palma i a les darreres europees fins i tot ERC va treure més vots, que és molt fort.

Segurament intentaran vendre la comèdia que ells són els únics coherents, però la coherència els importa poc. L'únic que volen són sigles per fer surar IU.

Potser sí que tothom es pren el cafè com vol i la majoria a "la española", però precisament el BLOC i Unitat estan aquí per veure si ens podem posar tots d'acord amb uns mínims i trencar el cercle viciós en el que estam atrapats des dels temps d'Adan i Eva. L'únic problema és que els extrems són inmobilistes i no estan diposats a cedir en res, i així no es va enlloc.

Linda,

Així m'agrada: que siguis optimista. Només si confiam en nosaltres mateixos i els votam podrem tenir èxit. El no-res ja el tenim.

Coherència en estat pur: http://www.blocpermallorca.cat/videos.php?Cod_video=9

Sí que és això!
Endavant coalició

UM n'ha feta de grosses, és cert, però no creguis que els senyors d'Izquierda Unida siguin precisament uns angelets. Demana-ho per Madrid o Andalusia.

És important tenir constància dels errors dels altres partits, però si creiem que els altres són uns angelets, cometem un gravíssim error que ens impedeix mirar amb objectivitat la realitat i votar en conseqüència. I quan això passa, la democràcia s'enfonsa.

Jo de tota aquesta història em quedo amb una cosa: mentre UM ha apostat per la necessària renovació interna i per superar diferències amb PSM i ERC, EU -seguint ordres de Llamazares- no ha volgut escoltar ningú i ara -hipòcritament, segons el meu punt de vista- es dedica a donar carnets de coherència, progressisme i nacionalisme (?).

El que volen PP i PSOE és que els desencantats amb el procés de formació de coalicions és que votem EU, perquè així el nostre vot anirà a parar al cubell del fems i el grup parlamentari d'IU podrà seguir fent de satèl·lit del PSOE en cas que sigui necessari. En canvi, si Unitat aconseguís representació no els donaria suport tan fàcilment, i això els fa mal. Jo no els penso seguir el joc.

A

Sí, tot això està molt bé, però si el meu vot per a Unitat acaba fent Rajoy president em tallo la mà

Unitat ha de fer president Zapatero fort i no em moguis? Per això podem votar directament el PSOE, que és el que fan els votants d'IU.