Reflexions mediterrànies

Mama-Estat

miralles | 26 Febrer, 2008 00:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Mama

Alumnes controlats per SMS, titulava ahir el diari AVUI. En aquest article s'explicava que al Principat a partir d'ara els Instituts públics de secundària es passarà llista a través d'un sistema informàtic que alertarà a través del mòbil als pares si els seus fillons no van a classe. Entre els avantatges que té el sistema front a la tradicional trucada telefònica s'explica que a partir d'ara els pares ja no podran aprofitar el contacte amb els docents per parlar d'altres coses (sic).

"Alumnes i pares controlats per SMS" hauria d'haver estat un titular més correcte. De seguir així d'aquí a pocs anys els ciutadans podran dir que han tengut dues mares, i no gràcies a la legalització del matrimoni homosexual: la mare biològica o adoptiva -secundària- i l'Estat -principal-. Estam donant a l'escola un paper que no li correspon en detreniment de la família -que encara ara és la que té la pàtria potestat dels fills- i la societat en general: la d'educar, de criar els nins i influïr en els pares a l'hora de decidir com tractar els menors. Li exigim que tengui els nostres fills més temps, que li inculqui valors, que li compri el material escolar o que cuidi de la seva salut -programes de vacunació massiva, per exemple-. Després ens queixam de l'antiga i bel·liciosa polis d'Esparta, que separava els fills de les seves famílies per educar-los des de l'Estat.

No anam bé, senyors: el paper de l'escola és, de forma primordial, ensenyar, transmetre coneixements. Això no vol dir que no tengui cap paper en la socialització i l'educació dels ciutadans, però no és la prioritat. Això darrer li toca a la família. Entenc que ja no som als anys 50 o 60 del segle passat quan la mare es passava tot el dia a casa i tenia més temps per a dedicar-se als fills, però les joves parelles que volen tenir descendència també han de comprendre que un nadó no és una mascota, com podria ser un ca o un moix. Un fill és per a tota la vida i s'ha de fer quelcom més que el que es fa pel perico. I això que no queda més remei que fer per ells no ho pot fer l'Estat. Totalment inviable per manca de temps i de mitjans.

Els resultats d'aquest paternalisme creixent en l'escola pública ja el patim des de fa uns anys: les nostres escoles i instituts s'estan convertint cada cop més en escoletes per a infants de 0 a 3 anys, passant la transmissió de coneixements en segon pla. No és estrany en molts instituts del país que d'una classe de 50 minuts només se n'aprofitin 10. Després els resultats acadèmics, naturalment, són un desastre. Per què no denunciam el paternalisme del sistema?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb