Reflexions mediterrànies

Ahir dissabte Diario de Mallorca publicà una carta signada per Antonio Pallicer, de Santa Eulària del Riu (Eivissa), on es lamenta que Balears hagi de pagar la Facultat de Medicina d'Extremadura o les medicines dels nins petits andalusos mentre els ciutadans illencs no tenim cap d'aquestes prestacions. "Yo a esto le llamo hacer el primo", acaba dient textualment. Aquest text, amb el qual com us podeu suposar hi estic completament d'acord, no passaria d'ésser una simpàtica carta més o menys encertada de les que qualsevol diari del món civilitzat reb dels seus lectors si no fos perquè el seu autor fou director general de salut pública… durant el govern de Jaume Matas.

Realment quan llegeixes la premsa i procures treure'n una mica l'entrellat del que passa al teu voltant, del que pretenen fer els polítics de la terra on vius i hi has nascut -i, a sobre, amb els teus propis diners- t'acabes adonant de coses insòlites: com pot ser que mentre Matas es ventava de pertànyer al que ell anomenava eix de la prosperitat i la solidaritat (Madrid, País Valencià i Illes Balears), una mena d'eix del bé front a les excloents i insolidàries Catalunya i Euskadi, o mentre l'ex-president deia sense avergonyir-se'n que això de l'espoli fiscal era una cosa normal, que es feia des dels temps de la Corona catalanoragonesa, hi hagués algú del seu partit ocupant un despatx de la Conselleria de Sanitat i Consum pensant que no podia esser de cap de les maneres que a Andalusia i Extremadura s'engreixés l'Estat del Benestar a costa de la suor de milers de treballadors illencs que mai podrien tastar el fruit del seu treball? Com pot ser que hagi hagut de passar més d'un any des de la desfeta electoral del PP perquè algú d'aquest partit parli i admeti el que molts sabíem i ells, fins ara, negaven?

Les paraules del senyor Pallicer s'han de considerar un exercici de cinisme, però alhora molt clarificadores, sobretot pels que encara consideren que aquells que demanam la fi de l'espoli i el concert econòmic som uns extremistes que no pensam en les persones. Ara més que mai, i gràcies a la publicació de les balances fiscals pel govern de l'Estat, és evident que a la gent d'aquesta terra ens han pres el pèl amb tot el discurs demagògic de la solidaritat i la prosperitat. El que per desgràcia passarà és que això no serà suficient per a que el poble reaccioni, els retiri la confiança i la doni a aquells que fa temps que ho adverteixen.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Sarah Palin, una impresentable
• La cançó de sempre
• Abkhàzia i Ossètia primer
• Aeroports espanyols, Catalunya escanyada
• Ho sabien!
• Una nova Califòrnia
• Un mal dia per als imperialistes
• Adéu, Montse
• La ximpleria i l'estafa de les balances fiscals
• D de deliri (o de Delgado)

• Països Catalans [27]
• Personal [4]
• Articles MónDivers [7]
• Món [16]
• Música [7]
• Química [6]
• Informàtica [1]

• Atalaia: Joan, brillant article. No ho pots dir més clar. Tota...
• Manel: Terry, em sembla que no has anat més enllà del titular (ni de...
• Terry: Será lo impresentable que quieras, pero de cada vez se granjea...
• David Forniès: És evident que als abkhazos i als ossetes no els quedava, en el...
• Joan: Ostres, de veritat? Idò tenint en compte que Diario de Ibiza i...
• Un indígena: Impressionant. Per cert, a Diario de Ibiza mai publicarien una...
• Joan: Podria ser, però el que pareix cert és que a can PP ho sabien...
• dessmond: Potser el que passava és fins fa poc els comptes de les balances...
• Mallorca LLevant: i amb actitud d'Estambul densitat,
• Joan: Miquel, l'important de Califòrnia és que ha estat capaç de...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents