Reflexions mediterrànies

Blog personal de Joan Miralles. Contacte: en_cat1714(a)hotmail.com

Abkhàzia i Ossètia primer

miralles | 19 Agost, 2008 20:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Soldat rus a Ossètia del Sud

N'hem sentides de tots colors aquests dies sobre la guerra d'Ossètia del Sud, i gairebé tot el que s'ha dit en el nostre país -des de qualsevol cercle ideològic- era per a difondre un missatge clar: els russos són uns imperialistes feixistes molt dolents i els georgians en són les seves víctimes. I, mentres, dues nacions sense estat reconegut pel mig.

En una guerra aquestes dicotomies de bo-dolent solen esser massa simplificadores fins al punt de no servir per a explicar aquesta classe de conflictes i, des de la prudència que s'ha de tenir en un tema en el qual només es tenen uns pocs coneixements elementals, haig de dir que això encara és més vàlid per a la regió del Caucas, un guirigall d'ètnies que busquen major autogovern i de dues potències (Rússia i EUA) a la cerca de gas i petroli.

En aquest cas concret, pel que he deduït, Geòrgia, ara que tothom està pendent dels Jocs Olímpics, pretén annexionar-se les repúbliques auto-proclamades independents i posades en l'òrbita russa d'Abkhàzia i Ossètia del Sud per així poder eliminar la molèstia que la suposa per a integrar-se a l'OTAN i passar a ser la principal aliada nord-americana a la regió. És clar, això els russos no ho poden suportar i, amb l'excusa de la pau i la seguretat dels qui considera que són els seus ciutadans, ha envaït un terç del país. Fins aquí, jo només veig dos actors principals que vetllen pel seus interessos geopolítics (Rússia i Geòrgia) i dues víctimes d'aquests interessos (Abkhàzia i Ossètia del Sud).

Penso que com a independentistes no podem caure en el parany de simpatitzar amb cap d'aquests dos bàndols que pretenen annexionar-se aquestes dues nacions pel seu propi benefici. Tots sabem -i ho hem vist aquests dos dies- com se les gasta la pseudodemocràcia russa -principal aliada, juntament amb Sèrbia, Cuba i Veneçuela del tolerant Zapatero, per cert- i també sabem que, en cas que Abkhàsia i Ossètia caiguin en mans de Geòrgia s'iniciarà una campanya d'assimilació lingüística i cultural com la que ja va intentar aquell simpàtic georgià universal conegut com a Stalin. Tampoc podem fer com els europeus i americans, que intenten distingir entre independències bones (Kosovo) i independències dolentes (Abkhàzia i Ossètia del Sud), mentre diuen defensar la integritat territorial de Geòrgia. Qualsevol independència és bona perquè s'ha donat en un moment en què el territori afectat no tenia més sortida -la prova és que cap país independent ha decidit tornar a la situació de dependència anterior- i la independència de Geòrgia no corre perill, ja que aquesta ha demostrat que pot defensar-se soleta demanant ajuda diplomàtica als EUA. A més, cal que tenguem en compte que no hi ha cap independència ni aliat que surti gratis, ningú ajuda un poble que vol ser lliure per pur altruisme.

Occident ha de tenir clar que qualsevol solució pacífica al conflicte del Caucas ha de passar pel respecte el dret a l'autoderminació dels pobles abkhaz i osseta i posar-los en la seva òrbita ni que sigui com a Estats-tapó de Rússia, funció que en el seu dia van complir les repúbliques Bàltiques respecte a Europa. Dos pobles que, per cert, mai van pertànyer a Geòrgia fins que el pare Stalin les va incloure de forma arbitrària en forma de repúbliques suposadament autònomes i n'inicià un procés de georgització via proscriure les llengües abkhaza i osseta de tots els àmbits públics en favor de la georgiana i immigració massiva d'altres repúbliques de la URSS. Les autoritats georgianes, igual que han entès els serbis europeistes amb Kosovo, han d'entendre que és millor no tocar el que no sona a Ossètia i Abkhàzia si volen rebre la protecció de la UE i els EUA. Només així Rússia no tendrà excuses per fer servir la seva influència per la força a la regió i Geòrgia podrà gaudir d'independència i estabilitat.

Comentaris

Abkhàzia i Ossètia

David Forniès | 22/08/2008, 16:57

És evident que als abkhazos i als ossetes no els quedava, en el marc actual, cap altra solució que llançar-se als braços de Rússia. Ara bé: jo crec que aquesta opció, que als abkhazos els pot acabar sortint bé, als ossetes del sud els costarà l'annexió a Rússia. M'explico: Abkhàzia és un territori que per superfície, població, situació geogràfica i recursos econòmics se'n pot sortir, més o menys, com a estat independent. Pot cercar convertir-se en un pol d'atracció turística, econòmica, etc. a la mar Negra, i buscar-se amics no sols a Rússia sinó a la resta de països riberencs (Turquia, Bulgària, Romania i Ucraïna).

Aquesta no és la situació per a Ossètia del Sud, que està totalment enclavada al Caucas, sense sortida al mar, sense grans recursos, i que, després del que ha passat, ja no té altra alternativa que buscar la unió amb la seva germana gran Ossètia del Nord i, en conseqüència, amb la gran mare Rússia. I tinc molts dubtes que això sigui gaire millor que gaudir d'una amplíssima autonomia dins de Geòrgia, que era el que proposava el govern georgià. Abkhàzia potser guanyarà la partida, però em sembla que Ossètia del Sud la perdrà.

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb