Reflexions mediterrànies

Tots contents

miralles | 05 Febrer, 2009 15:31 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Airbus d'Spanair

La compra d’Spanair per part de Turisme de Barcelona i de Catalana d’Iniciatives és una de les operacions empresarials més intel·ligents que s’han dut a terme al nostre país en els darrers temps. A la fi Generalitat i empresaris han entès que per tenir un aeroport que jugui a la primera divisió europea cal fer el que el catalanisme havia fet sempre: moure fitxa des de Catalunya. Espanya fou, és i sempre serà competència i, per tant, més que tenir la solució als nostres problemes és el problema mateix que cal treure’ns de sobre.

En el fons, aquesta és una estratègia més antiga que l’anar a peu: crear una «companyia de bandera» amb capital públic si és necessari i posar la seva base d’operacions en un aeroport del que se’n vol estimular el creixement front a d’altres del seu entorn, sovint més ben situats des d’un punt de vista econòmic que aquest. Això és el que, sense anar més lluny, ha fet Espanya durant decennis, des del dictador Franco a l’amic Zapatero, amb Iberia i Barajas a costa del Prat, Manises i Son Sant Joan. Ara, però, si Catalunya fa servir Spanair de companyia de bandera i crea per a ella totes les infraestructures necessàries per a instal·lar la base a Barcelona, serà més senzill atreure noves companyies que vulguin connectar el sud d’Europa amb Amèrica i Àsia cap a Catalunya i, per tant, podrem competir en millors condicions amb Madrid i altres ciutats de l’arc mediterrani, com podrien ser Marsella o Milà, que també voldrien aquestes connexions.

Per tot això, no ens ha d’estranyar gens ni mica que dirigents del PP illenc com l’ex-consellera d’Obres Públiques Mabel Cabrer i els seus acòlits com ara l’inefable director general d’Air Berlin, Álvaro Middelman, es sentin molestos amb aquesta operació i intentin atiar la catalanofòbia entre la població balear dient que «és evident que els catalans han anat a la seva i els ha importat molt poc perjudicar Balears». Tanmateix, és tan senzill com fals recórrer al vell clàssic franquista «que vénen els catalans». A Balears el que realment li importa és retenir els més de 500 llocs de treball que Spanair té a l’actual seu Palma i les connexions que aquesta aerolínia feia entre les illes i la península, i tant la Cambra de Comerç de Mallorca com el comitè d’empresa d’Spanair han reconegut que així serà, cosa que no estava tan clara uns mesos enrere quan l’antiga propietària, la companyia aèria escandinava SAS, es va arribar a plantejar fins i tot el tancament d’Spanair. És cert que és una llàstima que l’empresa que més facturava a les illes se’n vagi, però no deixa de ser cert que si no hi haurà capital illenc a Spanair és perquè els mateixos empresaris a qui el PP diu defensar no han volgut.

Per tant, el culebrot d’Spanair tendrà final feliç amb la satisfacció de totes les parts implicades: Catalunya tendrà la seva «companyia de bandera», Balears retendrà els llocs de treball i les connexions de l’aerolínia i SAS es lleva un maldecap de damunt. La competència, és clar, està molesta, però amb això sempre s’hi ha de comptar.

Article publicat a MónDivers el 5 de febrer de 2009

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb